Què descobrim de Ramon Casas amb la tècnica de reflectografia infraroja

1.550
Mireia Campuzano, Núria Pedragosa i Carme Ramells

Amb motiu del 150è aniversari del naixement de Ramon Casas, celebrat l’any que acabem de tancar, donem a conèixer què ens revelen els estudis fets amb reflectografia infraroja de diverses pintures de l’artista conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

La reflectografia demostra que Casas, de vegades, planteja la composició amb un primer dibuix al carbonet i, també, que sol construir les formes amb pinzellades reiterades que es corregeixen a elles mateixes. Aquesta tècnica d’anàlisi, que es realitza a partir de la radiació infraroja, ens ensenya, a més, que les capes subjacents estan fetes amb traços enèrgics, espontanis i ben resolts, un recurs que remet a la manera de fer de l’artista en la seva faceta de dibuixant o cartellista.

Canvis agosarats en la composició

Casas pinta Toros (Cavalls morts) o A l’estiu, tota cuca viu (1886) quan tot just té 20 anys i, malgrat la seva joventut, ens sorprèn l’aspecte decidit, precís i nítid dels motius principals de l’obra. Ara bé, gràcies a l’estudi amb reflectografia infraroja, comprovem que l’artista va anar fent temptejos i canvis al llarg del procés creatiu.

214436-000 fig-01
Imatge amb llum difusa i reflectograma de l’obra Toros (Cavalls morts) o A l’estiu, tota cuca viu. Foto:
Calveras. RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells

Entre els més destacables hi ha la posició del picador i la seva ombra, el canvi d’ubicació del toro i del cavall mort, la interrupció de la garrotxa del picador, el desplaçament del reposapeus, la variació en el diàmetre de l’arena i la desaparició d’un torero de perfil i un altre de cara darrere la barrera. Alguns d’aquests penediments ja s’intueixen a simple vista perquè els materials oleaginosos han perdut opacitat amb el temps, però d’altres precisen d’aquest examen per ser visibles.

fig-02
Detalls del reflectograma amb els canvis més destacats. RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells

Un misteri en el plantejament dels personatges

Una de les obres dels primers anys de l’estada a París de Casas és Interior del Moulin de la Galette (cap a 1890-1891). Al reflectograma no apareix dibuix subjacent amb grafit o carbonet sinó que s’observen múltiples pinzellades constructives que se succeeixen al llarg de tot el procés pictòric.

214988-000 fig-04
Imatge amb llum difusa i reflectograma de l’obra Interior del Moulin de la GaletteFoto: Calveras, Mérida, Sagristà.
RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells

A mesura que el treball avança, l’autor va realitzar correccions lleus de contorn i altres de caràcter més substancial, entre les quals sorprèn la figura que hi ha en primer terme que, pels trets del rostre i l’espatlla, sembla més la d’un home que la d’una dona. Analitzant el reflectograma, detectem que hi ha hagut un canvi radical en el plantejament d’aquesta figura i queda el dubte de si Casas, des del principi, la volia pintar a ella o retratar algú altre. Qui és o era el personatge que contempla la parella d’enamorats?

fig-05 fig-06
Detalls del reflectograma amb el plantejament dels personatges. RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells

L’agilitat en la pinzellada de l’estil plein air

Una altra pintura de l’època parisenca és l’emblemàtica Plein Air (cap a 1890-1891), on està representada una escena fugaç situada al vell mig de Montmartre. A primer cop d’ull, aquesta tela se’ns presenta com una obra detallista i amb un acabat minuciós. Però els reflectogrames capturats revelen que, una vegada més, Casas ha treballat de manera directa i amb ràpides pinzellades d’intenció resolutiva.

010901 fig-07
Imatge amb llum difusa i reflectograma de l’obra Plein Air. Foto: Calveras, Mérida, Sagristà.
RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells

De fet, es tracta d’una pintura d’execució breu, sense dibuix preliminar i amb traces successives de color que construeixen de manera àgil la composició. Tots aquests aspectes estan en plena consonància amb el tipus de pintura a l’aire lliure, denominat plein air, tan característic de l’època. Mentre que els reflectogrames estan descobrint una obra d’execució i plantejament senzills, l’habilitat de Casas la converteix en una pintura preciosa i plena de matisos.

Connexions entre la pintura i el dibuix

Finalment, hem abordat un retrat femení del seu període madur, Retrat de Dolors Vidal (1911). És en aquest llenç on el dibuix subjacent apareix de manera més evident i semblant a l’obra que Ramon Casas ha deixat sobre paper.

011387-000_088653_0 fig-10 fig-12
Imatge amb llum difosa, reflectograma general i detall de l’obra Retrat de Dolors VidalFoto: Calveras.
RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells

Els reflectogrames han revelat un esbós ric fet al carbonet, que recorda els famosos dibuixos de la seva extensa galeria de retrats. Són significatives la manera esquemàtica de plasmar l’arbreda davant l’església i les barques poc esbossades. Però, el que més crida l’atenció és que en el Retrat de Dolors Vidal Casas dubta en la posició dels peus i en l’encaix final de la figura, com sol passar en alguns dibuixos al carbó.

fig-13 fig-11
Detalls dels reflectogrames de Retrat de Pompeu Gener i Babot, «Peius»  i de Retrat de Dolors Vidal  on
s’aprecien les similituds entre el dibuix i la pintura. RIR: Campuzano, Pedragosa, Ramells

L’extensa obra de Ramon Casas conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya –31 pintures a l’oli i al voltant de 500 dibuixos i cartells– constitueix un referent de gran magnitud per al coneixement integral de l’artista. El treball amb reflectografia infraroja que aquí presentem se suma a un conjunt d’estudis no destructius que anem realitzant de manera continuada i que pretenen oferir una mirada diferent a les aportacions documentals i bibliogràfiques conegudes fins ara.

Enllaços relacionats:

El proceso creativo de Ramon Casas. Estudio de su obra mediante reflectografía infrarroja, en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, Mireia Campuzano, Núria Pedragosa i Carme Ramells

Mireia Campuzano

3 Comentaris

  • Gabriel Vilaginés
    5 de gener de 2017 - 1:08 pm | Enllaç permanent

    Molt interessant aquest estudis que feu. Pels tècnics i estudiosos segur que aporten molta informació sobre l’artista i la seva manera de treballar.
    Penso que aquest coneixement podria ser tramès – d’una manera didàctica – als que estimem l’art mitjançant un cicle / seminari / visita del mes… dedicat a explicar-nos aquest secrets que aneu descobrint des dels colors sorprenents inicials de la Majestat Batlló fins avui.

  • 7 de gener de 2017 - 11:46 am | Enllaç permanent

    Gràcies per produir aquest magnífics articles. Són molt útils; això és fer museu! (i fer de la presencia digital una existència real, què és la que val…)
    Salut i bon any.

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » La malenconia parisenca de Ramon Casas

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.