Prodigis a la col·lecció

1.419
LLUÍS DALMAU, Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445 (MNAC 15938). Detall.

Lluís Dalmau. Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445. Detall.

Davant malalties, sortilegis i molts altres perills que amenaçaven la seva pervivència, els homes i les dones de l’edat mitjana sovint van dipositar les seves esperances de guariment o de protecció en el poder que, segons creien, emanava de determinats objectes. Passejant per la col·lecció d’art gòtic del museu, que té una gran riquesa temàtica, ens en podem formar una idea ben precisa.

Un dels compartiments del retaule major gòtic de l’església parroquial de Granollers (Vallès Oriental), la taula de la Princesa Eudòxia davant la tomba de sant Esteve, exemplifica a la perfecció la creença de l’època en el poder curatiu de les relíquies. Segons la tradició, Eudòxia, que havia estat posseïda pel dimoni, va ser guarida gràcies a l’acció del cos de sant Esteve. La pintura, però, no es limita a presentar l’exorcisme de la princesa, patent pel drac que li fuig per la boca. A banda d’això, mostra amb tota mena de detalls les pràctiques devotes pròpies del període mitjançant la inclusió dels exvots que pengen sobre la tomba santa, així com del personatge esguerrat que hi ha acudit en pelegrinatge (i que du tot un seguit d’insígnies de peregrinació, entre les quals les dels principals centres del moment: les claus de sant Pere, de Roma, i la petxina, de Santiago de Compostel·la).

Mare de Déu de la Porciúncula

Mestre de la Porciúncula. Mare de Déu de la Porciúncula, cap a 1450.

La princesa Eudòxia davant la tomba de sant Esteve

Grup Vergós. La princesa Eudòxia davant la tomba de sant Esteve, 1495-1500.

Pel seu poder, de vegades les relíquies van ser sotmeses a males pràctiques adreçades a l’obtenció d’alguna finalitat il·legítima. Ho il·lustra, per exemple, el compartiment del Miracle de les abelles contingut a la predel·la del retaule marià del monestir de Sixena (Osca). Segons el relat dels fets, un camperol aconseguí una hòstia consagrada i la col·locà dins el seu rusc d’abelles amb l’expectativa de millorar-ne el rendiment de mel. Davant el comportament deshonest del camperol, tanmateix, els insectes, conscients que l’hòstia era el cos de Crist, li construïren un santuari de cera per enaltir-lo. Com en tants altres casos, doncs, una mala praxi acabà provocant la manifestació del poder diví.

Miracle de les abelles

Jaume Serra. Miracle de les abelles, cap a 1367-1381.

Les relíquies, però, no van ser els únics mitjans de protecció invocats a l’edat mitjana, sinó que van conviure amb tot tipus d’amulets, als quals s’atribuïen propietats semblants a les dels objectes sagrats. En aquest sentit, resulta eloqüent, per exemple, que el rei Joan I el Caçador al mateix temps que demanava relíquies de Terra Santa, s’esforçava per aconseguir objectes com una banya d’unicorn, de la qual explicava tota mena de virtuts, com ara la capacitat de protegir dels enverinaments.

Un altre amulet de propietats màgiques reconegudes fou el corall vermell, indicat, entre d’altres, en cas de malalties sanguínies o com a mitjà de protecció en els parts, una de les principals causes de mortalitat femenina a l’època. L’art medieval es fa ressò del costum de col·locar un penjoll de corall vermell al coll dels infants. A la col·lecció del museu en porten un de ben lluït, per exemple, els nens Jesús de la Mare de Déu dels Consellers o de la taula la Mare de Déu de la Porciúncula, d’Albocàsser (Castelló).

Coneixeu obres d’art amb representacions similars?

Cèsar Favà
Àrea d’Art Medieval

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.