Pintura “adversus iudaeos” a la col·lecció d’art gòtic

959
Cèsar Favà

MNAC 3947 (1) CAPÇALERA

La col·lecció d’art gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya compta amb un grup d’obres variat que permet acostar-nos a les diverses visions que el cristianisme va propagar del jueu a la baixa edat mitjana. Comentem aquí algunes imatges on la figura del jueu és dotada d’una indissimulada càrrega negativa. I és que l’art també fou una arma llancívola emprada contra els jueus (adversus iudaeos).

La imatge cristiana del jueu

La majoria d’imatges medievals de jueus no presenta cap senyal distintiu. Bona part dels protagonistes del cristianisme, constantment representats en l’art gòtic, eren membres d’aquesta religió –començant per Jesucrist mateix—, però res no els identifica com a tals. Ara bé, és cert que l’art de la baixa edat mitjana tendeix a una generalització de les representacions singularitzades dels jueus, arranjades a partir de mecanismes diversos. Entre els més freqüents, a Catalunya destaca la seva caracterització segons un aspecte físic i una indumentària concrets.

En efecte, el jueu és usualment recognoscible pel seu “perfil semita”, del qual destaca un nas prominent i sovint aguilenc. Però també per la seva figuració amb capa llarga i caputxa que, segons maldava la legislació civil des de Jaume I, havien de vestir obligatòriament fora del call. Tals normatives derivaven de la legislació eclesiàstica emanada del IV concili  del Laterà de 1215, que imposà una vestimenta singularitzada a jueus i musulmans per evitar-ne les unions amb cristians.

A la col·lecció d’art gòtic del museu, el ressò de la mesura s’aprecia en escenes com ara la Inscripció del nom de Joan Baptista, del Retaule dels sants Joans de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà); o l’Ofrena de sant Joaquim i santa Anna al Temple, de la taula d’entrebiga ingressada recentment amb la donació d’Antonio Gallardo.

Retaule dels sants Joans de Santa Coloma de Queralt

Mestre de Santa Coloma de Queralt, Inscripció del nom de Joan Baptista del Retaule dels sants Joans, cap a 1356

Les figuracions al·ludides, val a dir-ho, no traspuen per si soles un caràcter negatiu del jueu. Allò que sol connotar-les negativament en l’art cristià és el context narratiu on són inserides o la seva caracterització adreçada a remarcar-ne un tarannà malèfic i d’enemic del cristianisme. Amb aquest objectiu, el seu abillament anacrònic estigmatitzava obertament la minoria jueva del territori esmentat, tot contribuint al deteriorament de les relacions entre ambdues comunitats, la qual cosa desembocà en el fatídic pogrom de 1391, que féu desaparèixer gran part de les comunitats jueves catalanes.

La controvèrsia judeo-cristiana

Un grup significatiu d’imatges a considerar són les que reflecteixen la denominada polèmica judeo-cristiana. Tenen per objectiu evidenciar la superioritat de la doctrina cristiana respecte de la jueva i, genèricament, evoquen la realitat social de l’època, on aquesta minoria era obligada a participar en sermons cristians i en disputes sobre la fe organitzades pel pensament religiós hegemònic.

En un compartiment de predel·la fet per un autor del cercle de Ferrer i Arnau Bassa, l’enfrontament dialèctic entre sant Esteve i els jueus palesa el rol d’aquests com a adversaris del cristianisme, així com la superioritat teològica d’aquesta darrera confessió. Tanmateix, els jueus no presenten una càrrega negativa equiparable a la que mostren en certes obres realitzades d’ençà de la segona meitat del segle XIV, com ara el Retaule de sant Esteve de Gualter (la Noguera) i el Retaule de sant Joan Baptista i sant Esteve de Badalona (el Barcelonès). En el primer conjunt, alguns dels jueus de la Disputa, que mostren un nas llarg ganxut i/o les robes privatives, prenen una actitud aïrada contra el sant. I no només es tapen les orelles i estripen els papers, sinó que en la Lapidació de sant Esteve, a més, apareixen com a còmplices del martiri.

Disputa de sant Esteve amb els jueus

Cercle de Ferrer i Arnau Bassa, Disputa de sant Esteve amb els jueus, cap a 1340-1360

MNAC 15824-CJT

Mestre de Badalona, Disputa del Retaule de sant Joan Baptista i sant Esteve, primer terç del segle XV

Aquest element iconogràfic no es repeteix en el segon conjunt mencionat, per bé que el caràcter pèrfid dels rabins és encara més evident arran de la seva caracterització, on alguns prenen un gest malcarat i mostren uns trets afilats exagerats, caricaturescos. A més, el perfil semita i la capa llarga amb caputxa denoten els jueus de la Disputa de Crist entre els doctors del Retaule de la Mare de Déu i l’eucaristia del monestir de Sixena (Osca), on apareix el tòpic dels llibres herètics pel terra i un jueu que de nou esquinça les escriptures.

MNAC 15916-CJT

Jaume Serra, Jesús entre els doctors del Retaule de la Mare de Déu i l’eucaristia, cap a 1367-1381

El jueu deïcida

Un altre conjunt, extens i divers, aplega aquelles imatges on el jueu és assenyalat com a responsable de la mort de Crist, com a deïcida. La seva culpabilització segueix estratègies diverses, i així ho reflecteixen les obres de la col·lecció. Entre d’altres, podem fer referència a aquelles composicions on el jueu apareix explícitament vinculat a la mort de Crist, tal com succeeix en diverses escenes de la predel·la del Retaule de sant Vicenç de Menàrguens (les Garrigues). Concretament, en la representació de Crist davant Pilat, dos jueus encaputxats flanquegen el tron del governador i un d’ells assenyala impúdicament cap a Jesús; i, en la Coronació d’espines, un altre jueu, vestit d’igual manera, observa el turment a segona fila.

Retaule de sant Vicenç de Menàrguens K’ MNAC 15797 (3)
Bernat Martorell, compartiments de la predel·la del Retaule de sant Vicenç, cap a 1438-1440

 

Una altra estratagema en la implicació del poble jueu en la mort de Crist passa per l’assimilació intencionada de Judes, l’apòstol traïdor, amb el judaisme, habitual en escenes com ara el Sant Sopar o l’Arrest de Crist. Sovint, llueix un perfil semita, així com uns cabells rogencs i una túnica groguenca, dos signes de caràcter negatiu acreditats a l’època. Així, apareix en les representacions de l’Arrest de Crist del Mestre de Retascón o de la mencionada predel·la de Menàrguens. I també en la Cena que centra el bancal del retaule esmentat de Sixena, on, a més, el personatge amaga un dimoni negre només visible per a l’espectador. De l’eficàcia de tots aquests paranys, en donen bona prova les ratllades que els devots propinaren a l’apòstol traïdor.

Finalment, en determinats casos la implicació dels jueus en la mort de Crist és més subtil, tal com denoten certes imatges on els romans són transmutats en jueus a partir d’algun símbol. En aquest sentit, en el Calvari que corona el Retaule de la Mare de Déu de la Llet, santa Clara i sant Antoni Abat, de Xelva, el centurió romà presenta un escut amb una forma estilitzada del segell de Salomó, també conegut com a estrella de David, que implica els jueus en la mort de Jesús.

064027-CJT_18039

Llorenç Saragossà, Retaule de la Mare de Déu de la Llet, santa Clara i sant Antoni Abat, últim quart del segle XIV

En altres casos, aquesta transformació ve donada per un escorpí, comunament interpretat com a símbol del poble jueu. La representació d’aquest aràcnid es pot veure, per exemple, en la fulla de la destral d’un dels romans que jeuen endormiscats a redós del sepulcre de Crist, en la taula de la Resurrecció del retaule major del monestir de Santes Creus.

El deïcidi continuat

Finalment, un darrer grup d’imatges que no volem passar per alt són aquelles que presenten els jueus medievals com a éssers sacrílegs i propensos al deïcidi continuat. A la baixa edat mitjana proliferen, entre d’altres, les acusacions cristianes sobre els jueus de blasfèmies i ultratges a Crist i al cristianisme. En determinats indrets són incriminats en malvestats com és el crim ritual, consistent a reiterar la Passió i mort de Crist en un infant cristià per Pasqua. O són inculpats en la profanació d’hòsties consagrades, a saber, en un nou assassinat de Crist, si es té en compte la seva presència real en el pa i el vi de l’eucaristia. Aquest darrer tipus d’ultratge s’erigeix en una temàtica habitual en els retaules dedicats al Corpus Christi, tal com al museu demostren conjunts com els de Vallbona de les Monges (l’Urgell), Sixena o Queralbs (el Ripollès).

Els turments representats han de ser interpretats com un arma de doble tall: d’una banda, advoquen en favor de la presència real de Crist en l’eucaristia, a partir de les hòsties que sagnen; i, de l’altra, fan explícit el caràcter malèfic dels jueus coetanis, a partir de les vestidures anacròniques, criminalitzant-los com a enemics del Messies que reconeixen i del cristianisme.

Cèsar Favà
Àrea d’Art Medieval

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.