Participar a Google Art Project: oportunitat o competència?

2.750

Google Art Project

Quan el projecte Google Art Project apareix en escena el febrer de 2011, feia molt poc que el Museu Nacional havia posat a disposició dels internautes la col·lecció online i havia publicat el catàleg de les obres exposades a les sales tot fent-les accessibles.

Passat el primer impuls de buscar com contactar amb Google i saber què s’havia de fer per entrar a formar part de l’Art Project, se’ns van despertar un munt d’interrogants. Una cosa era publicar al web institucional el catàleg inventari, i una altra de molt diferent fer accessible la col·lecció en una plataforma externa d’un abast extens. Ens restaria això visites presencials? La gent no aniria al museu perquè ja coneixeria les obres online o vindria per conèixer de prop les obres que ja hauria vist virtualment? Aquest era i encara és un debat en el qual no tots els museus opinen igual.

Després de reflexionar-hi vam arribar a la conclusió que era una oportunitat magnífica per donar a conèixer un museu com el nostre que internacionalment no és dels més ben posicionats, i artistes i obres que per a nosaltres són molt propers però que, en canvi, no han tingut la fortuna crítica que d’altres sí que han obtingut en un context internacional. Fent un símil amb el món de l’edició en paper, vam considerar que l’aliança amb Google a l’hora de penjar en xarxa el catàleg de la col·lecció podria ser com una gran coedició internacional, a través d’una plataforma que ens oferia una distribució universal.

Ho havíem aconseguit: ara tocava anar per feina

Amb el suport de la direcció i després que Google Art Project s’interessés per la nostra participació en la segona fase del projecte, prevista per l’abril de 2012, va començar la tasca de veritat. I no ens hi vam posar pas per poc: vam decidir que penjaríem a la xarxa totes les obres exposades a les sales, aproximadament unes 1.900. En aquells moments no sabíem el que representava no treballar amb un llenguatge de metadades universal i els problemes que es deriven de la incompatibilitat de llenguatges. No obstant això, el fet de buscar-hi i trobar-hi solucions ens ha estat molt útil quan amb posterioritat hem participat en altres projectes, com per exemple Europeana, i hem hagut de compartir metadades amb altres museus i institucions d’arreu del món.

Aquesta experiència ens va servir també per veure que en l’àmbit digital el tema dels drets d’autor era una assignatura pendent per a les agències que els gestionen. Vam haver de renunciar a publicar les obres que tenien els drets d’autor vigents. Per això, finalment només vam publicar a Google Art Project 1.464 obres.

2885-018b620

No vam renunciar ni a la gigafoto ni a la visita virtual amb la tècnica del Google Street View. Va representar una tasca de coordinació interna important i en la qual vam necessitar la col·laboració i la comprensió de tot el museu perquè s’havia de filmar sense gent i, fins i tot, de nit sense entrada de llum natural. Però els resultats van valer la pena. El recorregut per les sales és una bona eina per als usuaris virtuals per conèixer els espais del museu i les obres que s’hi allotgen, i la gigafoto del Retaule de sant Vicenç de Bernat Martorell permet copsar-ne detalls extraordinaris que a ull nu sovint passen desapercebuts. Són dues experiències impagables per als usuaris.

StreetView

Els resultats són positius i pensem que el museu i els artistes presents ara són més coneguts en l’àmbit internacional, i ja amb perspectiva, valorem formar part d’un projecte viu, que creix no només en nombre d’artistes, obres i nous museus participants, sinó també en noves prestacions: personalització d’exposicions i col·leccions pròpies, ús de l’eina amb finalitats educatives i d’aprenentatge…

Seguim participant en projectes digitals col·laboratius

Per tot el que s’ha comentat, quan després hem tingut l’oportunitat de participar en dos projectes a Europeana (Partage Plus i Photography, el repositori de patrimoni digital impulsat per la Unió Europea, o a Memòria Digital de Catalunya, en col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya i les universitats catalanes, ens hi hem abocat una altra vegada sense cap mena de dubte. Aquest tipus d’iniciatives són bones oportunitats que ens permeten aprendre i créixer com a museu en tots els àmbits: coneixement, ús social, difusió, recerca, etc. En definitiva, en tot allò que és l’essència de la nostra existència.

Què en penseu: participar en projectes d’aquesta mena és una oportunitat o són competència?

Enllaços relacionats

MediaMusea.  Google Art Project II

Article a El País. Botticelli y Van Gogh se desnudan en alta definición

Google Street View. Catalonia Hightlight

+ posts

Projectes digitals

Montse Gumà
Projectes digitals

3 Comments

  • Mercè Centellas ha dit:

    Bon dia,

    Trobo molt trist que per donar-se a conèixer un artista es vegi obligat a renunciar als seus drets com autor. Tristíssim. Jo no abonaria aquest terreny.

    Mercè Centellas

    • Montse Gumà ha dit:

      Bon dia Mercè,
      estem d’acord que els drets d’autor han de ser respectats i que els artistes no hi han de renunciar per aconseguir difusió de la seva obra. Per part del museu aquestes premisses són clares i per això fins a l’últim moment es va intentar trobar la fórmula més adequada amb les agències que gestionen aquests drets. Malauradament, com que el digital és un àmbit nou, no ens en vam sortir. No per això deixem d’insistir-hi i buscar solucions imaginatives. Per exemple, en el cas d’Europeana les obres subjectes a drets estan publicades al portal d’Europeana sense imatge però linkades al web del museu on si hi ha la imatge publicada.
      Gràcies per la teva aportació.

  • Respon a Montse Gumà Cancel·la les respostes

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.