Les fotografies de Marianne Breslauer del viatge al nostre país el 1933

1.183
Pepe Serra

Fotògrafa (autoretrat), Berlín 1933 © Marianne Breslauer / Fotostiftung Schweiz, Winterthur

1-_mariane_breslauer_annemarie_schwarzenbach_berlin_1932-_fotostiftung_schweiz_wintertur-ret

Annemarie Schwarzenbach, Berlín 1932 © Marianne Breslauer / Fotostiftung Schweiz, Winterthur

Des de ben petita només m’interessava l’art i, concretament, la pintura. Amb només quatre anys, anava entusiasmada al museu. No és cap exageració. […] Amb 15 anys vaig veure una exposició fotogràfica a la Galeria Flechtheim, uns retrats de la fotògrafa Hanna Riess, i em van agradar tant que vaig decidir aprendre fotografia (Marianne Breslauer, a Retrospektive Fotografie, 1979).

L’exposició Marianne Breslauer. Fotografies 1927-1938 que podeu veure a les sales d’art modern del museu fins al 29 de gener és el resultat d’una llarga investigació sobre l’obra i la vida d’aquesta fotògrafa alemanya, a càrrec de la comissària de la mostra, Mercedes Valdivieso. És la primera vegada que el conjunt del seu treball es presenta al nostre país.

Exposició a les sales d’art modern del Museu Nacional. Foto: Marta Mèrida

Tot seguint literalment les explicacions de la pròpia comissària, tant a la roda de premsa com en el text del catàleg, podem fer un recorregut per l’exposició:

La trajectòria de Breslauer, pertanyent a una família de la burgesia il·lustrada d’origen jueu, es va veure estroncada per l’arribada al poder del Nacionalsocialisme, l’any 1933, fet que la va obligar a exiliar-se, deixant una obra que va del 1927 al 1938, i que s’emmarca dins la denominada Nova fotografia.

Crec que les meves fotos tenen una certa poesia. Però no tenien res a veure amb la Nova Objectivitat que s’estilava als anys 1920. A les meves fotos hi ha, com dic, alguna cosa molt més poètica, i és quelcom que em fa feliç encara avui (Marianne Breslauer a Bilder meines Lebens. Erinnerungen, 2009).

Aquesta exposició vol posar especial atenció en les fotografies que va realitzar durant un viatge a Espanya i Andorra, juntament amb l’escriptora i periodista suïssa Annemarie Schwarzenbach, durant la primavera de 1933. En aquest apartat de la mostra, es copsa la naturalitat amb què Breslauer es desenvolupa en la professió de reportera gràfica:

Les fotògrafes passaven la major part del temps als seus tallers, fent retrats de persones, de nens per Nadal o d’enamorats, era el que s’esperava que fes una dona, mentre que a mi el que m’interessava era el que més tard es va passar a anomenar reportatge o fotoperiodisme i que aleshores tot just començava a fer-se (Breslauer, 2009).

El viatge

Gràcies a les anotacions concises que va deixar Breslauer podem reconstruir el recorregut d’aquest viatge i datar amb exactitud les fotografies que va fer. El 14 de maig de 1933 van començar per Girona passant després per Barcelona, Sant Cugat, Montserrat, Puigcerdà, Andorra, Osca, Pamplona, Sant Sebastià i Loiola.

Schulmädchen, Gerona, 1933

Col·legiala, Girona, 1933 © Marianne Breslauer / Schweizerische Nationalbibliothek Bern.

12-_mariane_breslauer_sense_titol_annemarie_schwarzenbach_travessant_el_pont_eiffel_sobre_el_riu_onar_girona_1933-_schweizeriche_nationalbibliotheknb_bern

Sense títol (Annemarie Schwarzenbach travessant el pont Eiffel sobre el riu Onyar), Girona 1933 © Marianne Breslauer / Schweizerische Nationalbibliothek Bern.

El viatge va durar dues setmanes i van recórrer la serralada pirinenca d’est a oest, influenciades segurament en el viatge que anys abans havia documentat l’escriptor i periodista Kurt Tucholsky en la seva obra Ein Pyräneenbuch (‘Un llibre sobre els Pirineus’), però en direcció contrària.

Entre els llocs que van visitar destaca el monestir de Sant Cugat del Vallès, on en algunes fotografies s’hi pot veure Schwarzenbach prenent notes al claustre, que després utilitzaria per redactar els articles.

En aquestes fotografies s’entreveu la particular mirada de Marianne Breslauer, que no posa tot el focus als monuments en si, amb l’excepció de les seves visites a Girona o Montserrat, sinó que fixa la seva mirada sobre petits detalls o personatges que li criden l’atenció.

Un bon exemple d’aquesta mirada particular en són les fotografies que va realitzar a Barcelona on, a diferència del que hauria fet un reporter tradicional, va fotografiar les oques del claustre gòtic de la catedral i els banyistes de la platja gaudint d’un dia de sol.

Destaquen particularment les fotografies on podem veure el Mercedes blanc amb el qual van fer el viatge, i que, sens dubte, deixava bocabadat qui es trobaven pel camí, o les dels nens, que més endavant Schwarzenbach va utilitzar per il·lustrar el seu article sobre els nens dels Pirineus que publicaria en una revista suïssa, i que mostren com vivia la infància en aquestes contrades. Aquestes instantànies demostren la convivència de dos mons oposats: un de tradicional i aïllat, que és el dels pobles i els oficis ancestrals, i un de nou, que vessava modernitat.

Sense títol (Annemarie Schwarzenbach amb el seu automòbil i un pastor), Pirineus. © Marianne Breslauer / Schweizerische Nationalbibliothek NB, Bern.

10-_mariane_breslauer_sense_titol_annemarie_schwarzenbach_al_seu_cotxe_i_uns_nens_gitanos_pirineus1933-_schweizerische_nationalbibliothek_nb_bern

Sense títol (Annemarie Schwarzenbach al seu cotxe i uns nens gitanos), Pirineus 1933 © Marianne Breslauer / Schweizerische Nationalbibliothek NB, Bern.

On més temps es van estar va ser a Pamplona, influenciades per l’èxit de la novel·la Fiesta de Hemingway, traduïda a l’alemany l’any 1928. Com diu Breslauer a les seves memòries, volien «respirar l’atmosfera que havia descrit Hemingway de manera tan impressionant».

Les fotografies d’aquest viatge, fruit de l’encàrrec de l’agència berlinesa Acadèmia, no van veure la llum a Alemanya, llevat d’alguna excepció, a causa dels canvis polítics que s’estaven succeint al país. L’agència va demanar a Breslauer de signar el reportatge amb el pseudònim d’Annelise Brauer, però ella ho va rebutjar.

Després de diverses peripècies a causa de l’exili obligat, Breslauer pràcticament va abandonar la professió, amb l’excepció de les reproduccions d’obres d’art que va fer per al negoci del seu marit, que era marxant d’art.

3332-022

Foto: Marta Mèrida

Tot i la curta trajectòria de Breslauer les seves obres ja formen part de la història de la fotografia. Us convidem a descobrir-les a les sales d’Art Modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Enllaços recomanats

Catàleg de l’exposició Marianne Breslauer

Les Dones fotògrafes a la República de Weimar, fitxa del catàleg consultable a la Biblioteca del museu

Notícies als mitjans

El MNAC muestra por primera vez la fotografía de Marianne Breslauer, La Vanguardia

Marianne Breslauer, la fotógrafa judía que huyó de los nazis, Cambio 16

Marianne Breslauer, la fotògrafa del que passa desapercebut, diari ARA

Marianne Breslauer, once años de Nueva Fotografía, Mas de Arte

La fotògrafa truncada pel nazisme, El País

Marianne Breslauer regresa a España, Babelia, El País

Pepe Serra
Director del Museu Nacional

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.