L'”Street Art” entra a l’institut i al museu

629
Sandra Figueras

15

Ara que tot just engega la vuitena edició del programa Creadors en Residència als instituts de Barcelona i nosaltres iniciem el quart any com a mediadors, volem compartir aquí l’experiència del curs passat amb la street artist BTOY.

Murs de carrer, d’institut i de museu

Els punts de partida de la tria de la temàtica van ser: la intuïció que l’art de carrer podia ser d’interès en la franja d’edat corresponent als alumnes d’institut, que el mur com a suport connectava amb l’art romànic i de retruc amb el museu, i, finalment, que executar un mural de manera col·lectiva era un bon objectiu per a un projecte col·laboratiu com és En Residència.

L’street art o art de carrer és un terme que amplia les fronteres del que entenem generalment per grafitti i que s’utilitza per denominar les manifestacions artístiques que es donen a l’espai públic en contraposició amb l’art que es mostra a les galeries o els centres d’art. No és fàcil tampoc d’acotar-lo per la banda de les tècniques perquè cada vegada es manifesta amb llenguatges més diversos: stencils, adhesius, accions, etc…

És evident que el carrer és un territori per a la comunicació i que cada vegada està més ple d’imatges que ens interpel·len, i traslladar aquesta potència comunicativa als murs d’un institut podia ser un procés molt ric. Els edificis que acullen els centres educatius són sovint impersonals i estan plens de parets grises i murs que en limiten els patis. Per això l’objectiu va ser clar des del principi: fer un mural permanent a l’institut. L’IES Domènech i Montaner hi va estar d’acord i es va decidir amb l’equip el mur idoni per fer-ho.

En aquesta relació a tres bandes creador/institut/mediació que proposa En Residència, nosaltres, com a tercera pota, a banda de l’experiència en l’àmbit educatiu, hi aportem la col·lecció i tot allò que el museu significa. És per això que sempre hem suggerit que els creadors ho tinguin present en els seus processos, els hem facilitat l’accés a tots els àmbits del museu i els contactes amb els professionals, etc.

Si bé un art tan nou i tan poc institucional com és l’street art pot semblar a priori molt allunyat del que es conserva al museu, té una vinculació evident amb els murs romànics de la col·lecció, també plens de missatges per als que els miraven fa mil anys. És per això que es va proposar a la creadora d’acabar la residència amb un segon mural dins el museu, per la significació que podia tenir pintar un mural col·lectiu contemporani a pocs metres de distància d’uns frescos amb més de mil anys d’història.

La creadora resident

Nascuda a Barcelona i coneguda sobretot pel seu nom de street artist BTOY, Andrea Michaelsson ha estat creant els seus stencils i pintant al carrer des de l’any 2001. Els seus murals, els gravats i les teles que sovint mostren dones icones de la cultura pop, es troben als carrers i les galeries de Barcelona, Londres i París, entre moltes altres ciutats europees, però també d’Amèrica del sud  i fins i tot d’Indonèsia.

El projecte a l’institut i el procés de treball

La primera part de la residència va consistir a familiaritzar-se amb el treball i els interessos de la creadora, i es va fer una ruta de murals pel barri del Poble Nou, on els alumnes van poder veure en directe un parell de treballs de l’Andrea a gran escala.

En aquesta primera presa de contacte, els alumnes també van aprendre la tècnica de l’stencil o plantilles. Els resultats d’aquestes proves en petit format van ser exposats al vestíbul de l’institut i, més endavant, a la sala d’actes de la biblioteca pública del barri, la Francesc Candel.

Des del gener la residència va començar a focalitzar-se en el mural que es faria a l’escola, i el primer pas va ser decidir conjuntament amb el grup sobre quins podien ser els motius que tractaria. Després es van fer una sèrie de sessions fotogràfiques per trobar els personatges que apareixerien al mural.

El següent pas va ser tractar les fotos per convertir-les en plantilles. Les imatges tractades es projectaven en gran format, la qual cosa permetia dibuixar-les sobre cartró i finalment  retallar-les per tenir els stencils.

11 12

La darrera fase del projecte va consistir a preparar la paret escollida de l’institut, situada en una terrassa del pati. Els treballs van començar amb un fons a partir de geometries que van crear els alumnes i, finalment, hi van pintar, amb esprais i mitjançant les plantilles, els personatges del mural.

13 14

 

16 17

Mentre l’Andrea i el grup estaven ja en ple procés de realització a l’institut, es van organitzar per concebre el segon mural que aniria al museu, per portar-lo a terme durant les darreres tres setmanes de la residència.

Mural a l’institut

Mural al museu

Punts forts de la residència

  • la temàtica i el suport amb què treballa la BTOY han estat interessants per a part de l’alumnat des de l’inici, i l’street art ha estat un focus d’interès per als nois i les noies.
  • el fet que el grup fos de 15 alumnes ha afavorit la residència. La majoria van triar aquesta assignatura optativa per l’interès del projecte i el tema.
  • el blog es va pautar com una tasca fixa de la tercera hora de la residència. El professor va establir també que els alumnes escrivissin les entrades del blog i en fessin les fotografies. D’aquesta manera ha estat un diari autogestionat i contínuament actualitzat.
  • el fet que la creadora comencés ben aviat amb un procés pràctic, ensenyant-los la tècnica de l’stencil/plantilles va ser un èxit, ja que va proporcionar confiança i motivació als alumnes.

Punts febles: per reflexionar-hi 

  • l’escola ha mostrat molt interès en organitzar les sortides, però malgrat això hi ha hagut poca flexibilitat quant als horaris, tot i que de vegades era necessària.
  • no s’ha pogut fer cap col·laboració amb altres professors de l’institut; no s’han trobat ni els espais ni la manera perquè això fos possible.
  • la creadora ha expressat que l’hauria ajudat tenir la complicitat d’un professor/a de Visual i Plàstica, per complementar i reforçar el procés de concepció i desenvolupament del mural.
  • el grau d’implicació dels alumnes en el projecte final no ha estat unitari, hi ha hagut graus d’interès i participació diferents. La desmotivació d’alguns d’ells no s’ha pogut reconduir.
  • la mediació podria haver estat més present a l’aula; enguany hem dut a terme un suport més organitzatiu i de gestió i, vist retrospectivament, podríem haver donat més suport i estar més presents durant el procés de concepció del mural, moment en què la creadora s’ha trobat amb més dificultats a l’hora de motivar els/les alumnes.

 Enllaços recomanats

Street Art Bio | Street Artist Biographies

Women Street Artists

Street Art & Graffiti

Compte d’Instagram de @Troballola

Global Street Art

Street Art Utopia

Sandra Figueras
Servei educatiu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.