Joan Colom retratat per Ignasi Marroyo. Raval, Barcelona, 1961
Aquesta setmana ens ha deixat Joan Colom, un dels millors fotògrafs de la història de la fotografia a Catalunya i, sens dubte, una figura cabdal dins la col·lecció de fotografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Comptable de professió, es va formar de manera autodidacta i va ingressar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya el 1957. Disparant la seva càmera Leica amb una gran intuïció, i en molts projectes de forma quasi clandestina amb la càmera a l’altura dels genolls, va saber copsar l’efervescència de la vida del carrer de la ciutat de Barcelona amb un gran realisme. Precisament aquest realisme va ser el que li va valer perquè el crític d’art Josep Maria Casademont digués que era el millor reporter gràfic de tots els temps a Espanya i que l’inclogués, junt amb altres fotògrafs de la talla de Francesc Català-Roca o Oriol Maspons, en l’anomenada Nova Avantguarda Fotogràfica.
El fons de Joan Colom al Museu Nacional
La vinculació del Museu Nacional d’Art de Catalunya amb Joan Colom s’inicia el 1999 amb la preparació d’una primera exposició El Carrer. Joan Colom a la Sala Aixelà, 1961, que recollia part de l’obra realitzada al barri Xino de Barcelona, un dels seus projectes més importants, que s’havia presentat l’any 1961 a la Sala Aixelà.
El 2012, Joan Colom va fer donació de tot el seu fons al museu, i va passar a ser un dels autors més importants de la col·lecció. A les reunions per la donació, el que l’autor ens va demanar al museu i vam acordar va ser una gran exposició retrospectiva. Com recordava el director del museu, Pepe Serra, en un article d’aquest blog Joan Colom, la fotografia feta narració, “el dia 6 de febrer de 2012, tot just un mes després de començar una nova etapa com a director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, vaig tenir la primera reunió amb Joan Colom. El juliol d’aquell mateix any, el seu arxiu complet ingressava al museu com a donació de l’artista, i només un any i mig després, el desembre de 2013, inauguràvem una gran exposició antològica de tota la seva obra, la part més pública i visible d’un gran projecte que culmina amb la publicació del llibre-catàleg del fons”.
Colom sempre s’havia definit com un col·leccionista de les seves pròpies imatges, i amb la donació, més de 9.000 fotografies, amb els respectius negatius, i una pel·lícula de 8 mm, van arribar al museu tal com ell les havia organitzat en el seu arxiu personal. Centenars d’àlbums ordenats per temàtiques geogràfiques com per exemple el Raval, la Rambla, la Plaça Reial; de més específiques com són els nens, la gent humil, la gent menuda, els captaires, i també de més abstractes com ara l’amor, la forma i el paisatge, o la tristesa i la violència. Tot un arxiu vital que ens permet entendre i estudiar en la seva totalitat, i alhora complexitat, l’obra d’aquest autor.
Arran de la generosa donació del seu fons, al museu es va iniciar la tasca d’estudiar aquest patrimoni per revalorar-lo, posar-lo a disposició dels especialistes, i obrir-lo a la societat en general.
“Jo faig el carrer”, exposició antològica
La primera mostra d’aquest objectiu va ser l’exposició antològica al desembre de 2013 Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010. La van comissariar David Balsells i Jorge Ribalta, encarregats també de l’exposició de 1999. Recollia tota una vida vista a través de l’objectiu, des de les imatges ja icòniques del barri Xino, fins a d’altres d’inèdites que van permetre redescobrir l’obra de Joan Colom a molts visitants. Els comissaris van posar especial atenció també als seus inicis salonistes, així com a la seva participació en la creació del Grup El Mussol, juntament amb Jordi Munt, Enric Garcia Pedret, Ignasi Marroyo, Josep Albero, Antoni Boada, Josep Bros i Jordi Vilaseca, o al seu viatge a París el 1962, convidat pels serveis oficials del turisme francès a Barcelona, que va fer amb Oriol Maspons, Eugeni Forcano, Ramon Masats, Xavier Miserachs i Gabriel Cualladó, entre d’altres.
L’exposició també va abordar la genial participació en el llibre Izas, rabizas y colipoterras, que l’editorial Lumen publicà el 1964 amb textos de Camilo José Cela i les fotografies de Joan Colom, així com tota la seva obra posterior feta a partir de 1977 fins a 2010, on ja incorporava el color. Precisament, va ser arran de la publicació de Lumen, i la demanda d’una de les dones que sortia a les imatges, que Joan Colom va decidir abandonar la càmera. No va ser fins als anys 1990 que va tornar a agafar-la i a copsar el carrer, amb l’excepció d’algunes ocasions concretes, com ara les manifestacions de 1977.
Joan Colom, Sense títol, 1958 (tiratge 2013). Exemple de salonisme
El catàleg exhaustiu
La segona part d’aquesta revaloració de l’artista i la seva obra va ser l’edició d’una publicació que recull el volum de la seva producció artística des de 1957 fins a 2010. En total el llibre recull més de 700 imatges, moltes d’inèdites. Inclou una entrevista a Joan Colom feta el 1998, així com una altra a alguns dels membres del Grup El Mussol: Josep Maria Albero, Antoni Boada i Ignasi Marroyo, i una tercera al fotògraf Eugeni Forcano, amb motiu de la seva vinculació a l’exposició Onze fotògrafs espanyols a París, 1962.
Va ser una magnífica oportunitat per reproduir, tal com els conservava al seu arxiu, algunes pàgines dels seus àlbums, que permeten veure la seva manera de treballar i organitzar les fotografies, així com les codificacions que utilitzava i, en alguns casos, els reenquadraments que feia.
Reconeixement i agraïment
Al llarg de la seva vida, Joan Colom va rebre el Premi Nacional de Fotografia el 2002, la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona el 2003, el Premi Nacional d’Arts Visuals el 2004 i la Creu de Sant Jordi el 2006.
Joan Colom en l’acte de donació del seu arxiu al museu, l’any 2012. Foto: Marta Mérida
Des del Museu Nacional d’Art de Catalunya volem reiterar el nostre agraïment a l’artista i la seva família per la seva generositat amb el museu, amb la voluntat de continuar treballant en la investigació, conservació i difusió del seu fons.
Les seves fotografies romandran sempre presents en la nostra memòria.
Enllaços relacionats
Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010
Joan Colom, Portal de Fotografia a Catalunya
Joan Colom, la fotografia feta narració, Pepe Serra
L’Arxiu Colom al MNAC, TV3, vídeo 01:50
Memòria fotogràfica 30 minuts, TV3, vídeo íntegre 1:04; Colom apareix a partir del minut 40:12
Joan Colom, la mirada sense tabús del Barri Xino, Diari Ara
Mor Joan Colom, el gran fotògraf del carrer de la Barcelona dels 50 i 60, El Periódico
El fotògraf Joan Colom fa donació de tota la seva obra al MNAC, Sala de Premsa, Generalitat de Catalunya
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
Un altre gran resum, ara d’aquest gran fotògraf de carrer.
Fa un deu anys, visitant una exposició seva a la galeria Cocentaina vaig poder parlar amb ell. Les quatre explicacions sobre la seva peculiar manera de treballar amb una petita càmera em va fer canviar el criteri del que podia ser una bona fotografia.
Gràcies pel teu comentari i aportació, Gabriel.
Certament, la singularitat de Joan Colom ens ha obert la mirada a tots.