Alfons Cornella
Biblioteca del Rijksmuseum. Foto: web del Rijksmuseum.
En el context de repensar el museu i estendre la reflexió i el debat interns, vam convidar Alfons Cornella, expert en innovació, a fer una xerrada per al personal i a ser autor convidat al blog. Sota trobareu també el vídeo sencer de la seva estimulant xerrada.
Innovar no és un caprici. Innovar no és una activitat nova a les organitzacions. Sempre hem innovat, però de formes més impulsives i potser invisibles. El repte és ara innovar sistemàticament i en equip. Hem d’incorporar la creació de valor permanent com un dels valors de l’organització, i com una activitat natural (“del dia a dia”). Hem d’entendre millor les noves necessitats, els nous impulsos, les inquietuds emergents dels nostres “clients” (o, més àmpliament, dels ciutadans i visitants), i respondre’n amb propostes que aportin nou valor. Innovar és entendre els problemes i les oportunitats que ens envolten, per generar de forma creativa noves idees, que puguin ser convertides en valor per als diferents agents que ens envolten, tot creant uns resultats (socials, econòmics, etc.) sostenibles en el temps. Crear valor d’acord amb els nostres valors.
Innovar requereix la combinació d’actitud i mètode. De visió i sistema. Per innovar cal voluntat de risc i mètode per experimentar.
Alfons Cornella a punt per la xerrada al Museu Nacional.
Explorar
Cal aprendre a EXPLORAR el món (què estan fent altres, bé i malament; què vol la gent, què és disruptiu, què és absurd, què sembla absurd però acaba sent intel·ligent, quins models de negoci canvien, com, qui ho fa, on, per què, etc.) Mirar on no has mirat abans, i extreure’n idees de forma sistemàtica que puguin ser treballades en equip com a font d’oportunitats. Cal esdevenir experts en la “mineria d’oportunitats”. Avui, en l’estat de complexitat del món, amb l’enorme espectre de propostes accessibles a algun lloc del planeta, és absurd posar-se a pensar alguna innovació sense abans haver dedicat un temps a mirar al teu voltant. Explorar és un requisit fonamental per innovar de forma productiva.
Valor i emoció
Després, cal aprendre a entendre què és VALOR per als nostres clients (o usuaris, o ciutadans; useu aquí la terminologia més convenient). I, de manera creixent, cal entendre que en el tàndem racional/irracional, o eficiència/emoció, en el nostre cervell, és la irracionalitat, l’emocionalitat, qui té el control de molts aspectes del nostre comportament. La bellesa, l’elegància, la subtilesa dels instants, el poder de les històries ens captiven. Hem après en les darreres dècades que el nostre cervell és bàsicament emocional. I això té una rellevància creixent per a les institucions relacionades amb la cultura. Perquè la cultura és un vehicle de connexió profunda amb les EMOCIONS: la lectura imaginativa, la inspiració de les imatges, el vehicle de la història, la simpatia amb moments i llocs que només podem imaginar perquè ja no existeixen. La cultura, l’art tenen en aquest context de domini del “cervell-emoció” un potencial per explorar: el potencial de “les històries de la Història”. No és estrany que algunes de les iniciatives més atractives en la cultura, i en especial als museus, als darrers anys, tenen a veure amb l’”explicació d’històries” (l’storytelling dels anglosaxons). El projecte “Història del Món en 100 objectes”, del British Museum, o les diferents iniciatives per presentar en forma de realitat augmentada moments i llocs de la història passada (la digitalització del Fòrum d’August, o de les Termes de Roma, o de Pompeia, o de la Barcino romana), són exemples de la conversió del potencial emocional del nostre “patrimoni” (entès de manera molt àmplia: el passat que podem reviure) en productes, serveis, activitats, accions que tenen un valor creixent per als diferents agents de la societat.
Nous formats: contar històries
Les noves TECNOLOGIES ajuden, òbviament, a fer possible l’extracció de nou valor del patrimoni existent. Faciliten la seva “presentació” en FORMATS diferents, innovadors, atractius. Permeten “formatar” els continguts en històries, d’emocions articulades de maneres diferents. Així, per exemple, es pot pensar a organitzar el “catàleg” d’un museu a partir de senzilles “paraules motor” (imaginaris, drivers). No us imagineu una “lectura” del museu a partir de la paraula “Realitats”? (com era la realitat, el dia a dia, de l’edat mitjana, dels romàntics, dels noucentistes, de la preguerra, etc.) O de la paraula “Somnis”? (imaginaris onírics que alliberen els artistes de la mesquinesa del moment que els va tocar viure). I al voltant de la paraula “Res”? 0 “Tot”?
Co-Innovació
Tot aquest nou escenari de valorització del nostre patrimoni requereix una actitud atrevida, un sistema d’innovació (mètodes i eines), que s’inicia amb una “mineria” dels nostres ACTIUS: en què som els millors (al món), en què som diferencials, en què som atractius? Un cop mapejats aquests actius, ens hem de posar a treballar en PROJECTES “àgils” (curts, iteratius, en directa relació amb el mercat; amb la metodologia que avui hem convingut anomenar Lean startup) que demostrin als agents del sistema (en especial als “clients” i als “pagadors”), que les noves propostes tenen valor, i són sostenibles en el temps. I, a més a més, cal determinar “amb qui” aliar-se per portar a terme els projectes, amb un esquema de CO-INNOVACIÓ, d’innovació col·laborativa, que demostri que avui la forma més intel·ligent de competir és col·laborar.
Innovar no és un caprici. És estar viu.
Enllaços relacionats
Premi Internacional a la Innovació Cultural, CCCB
Subscripció correcta / Suscripción correcta / Subscription successful
2 Comments
Un article molt interessant. La innovació ha de ser el motor de les organitzacions si es volen adaptar als nous temps. Una reflexió de cara al futur. Gracies.
[…] Video of the talk in Catalan […]