El Palau Nacional, un edifici amb molta història /2

1.106
Montse Gumà i Sandra Esteban
amb la col·laboració de Marta Mérida

Durant la Guerra Civil, el Palau Nacional es desallotja i les obres es traslladen a Olot i Darnius. Algunes peces, el 1937 viatgen a Paris per formar part d’una exposició d’art medieval català. Acabat el conflicte, l’any 1939, tornen al seu lloc de procedència. A la planta baixa del Palau tornen les obres d’art romànic, gòtic, del Renaixement i del Barroc.

Desallotjament del Palau Nacional a causa de la guerra. Foto: Arxiu Fotogràfic dels Museus d’Art. Joan Vidal i Ventosa

Arribada a l’estació de França de les obres procedents de París. Foto: Arxiu Fotogràfic dels Museus d’Art. Carlos Pérez de Rozas

A causa dels desperfectes que va patir la coberta de l’edifici durant la guerra, es va considerar convenient desallotjar la col·lecció de pintura i escultura dels segles XIX i XX, que n’havia d’ocupar altra vegada la planta alta. Es va traslladar a la Ciutadella. Aleshores es va iniciar la gradual degradació de l’edifici, el qual, malgrat alguna reforma els anys 60, 70 i 80, es va anar deteriorant.

El 1966 s’instal·la el Museu de Ceràmica al primer pis i es reforma el 1979, el 1973 s’obre una nova presentació de la col·lecció de romànic, el 1981 canvia la instal·lació de gòtic i el 1986, la de Renaixement i Barroc. A aquest procés de degradació de l’edifici es va afegir la incertesa sobre el futur del museu.

1965

Obres i reparacions a la coberta el febrer de 1965. Foto: F. Closa Alegret

Reparacions a l’exterior el març de 1968. Foto: Arxiu F. Closa Alegret

Obres a l’escala principal l’agost de 1970. Foto: Arxiu Fotogràfic dels Museus

1973

Treballs per a la nova instal•lació de romànic el 1973

El maig de 1985 s’aprova el Pla de museus de la ciutat de Barcelona de Lluís Domènech i Girbau, que consolidava el Palau Nacional com a seu del gran museu d’art català que ja havia estat durant els anys trenta.

Avantprojecte de Gae Aulenti, presentat el juliol de 1987

El nou projecte de l’arquitecta Gae Aulenti deixa lliure una gran part del Gran Saló

El 1985 s’encarrega a l’arquitecta Gae Aulenti el projecte de remodelació del Palau Nacional i a Joan Sureda el projecte museològic. L’avantprojecte i projecte bàsic arquitectònic de Gae Aulenti i Enric Steegman planteja algunes polèmiques que molts recordem: l’ús de la Sala Oval per situar-hi cubículs amb algunes pintures representatives, l’enderrocament de les escales d’honor, la instal·lació d’un estany a la mateixa Sala Oval… El 6 de juny de 1990 s’inicia la primera fase d’obres de rehabilitació  del Palau Nacional.

Estat de les obres el setembre de 1991

Neteja de la façana principal del Palau Nacional, el febrer de 1992

Estat de les obres a l’ala est, l’agost de 1991

La sala del soterrani de l’ala est del Palau Nacional, el febrer de 1992

La zona que ocupava l’antiga escala d’honor del Palau Nacional és una de les que experimentarà una transformació més radical

Després de dos anys tancat, el juliol de 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics de la ciutat de Barcelona, el Palau Nacional torna a obrir les seves portes al públic: es mostra la rehabilitació de la Sala Oval, acompanyada de la consolidació i adequació estructural parcial de l’edifici, i de la rehabilitació de dues sales que allotgen dues exposicions temporals: la Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Col·lecció Raimon Casellas. Alhora, van millorar els accessos a l’edifici, amb la construcció de les escales mecàniques, i l’entorn, amb l’enjardinament d’algunes àrees i la l’edificació d’un aparcament.

Una vegada més, la silueta del Palau Nacional va ser el teló d’una gran celebració ciutadana. Nominació olímpica de Barcelona el 17 d’octubre de 1986

Resultat de les obres del Palau Nacional

El desembre de 1995, la reinstal·lació de la Col·lecció d’Art Romànic suposa la reobertura del museu al públic. El projecte museològic bàsicament era cronològic i estilístic. Obres de diferents tècniques il·lustraven l’evolució de l’estil des del segle XI fins al XIII a Catalunya. El discurs s’enriquia amb àmbits específics que explicaven aspectes tècnics, formals i iconogràfics.

 

El juliol de 1997, amb la inauguració de la nova presentació de la Col·lecció d’Art Gòtic, tancada al públic des de 1990, es completa l’adequació de la planta baixa de l’edifici i l’obertura al públic de la col·lecció d’art medieval del museu. En l’espai, s’hi inclou també l’art del Renaixement, que tanca l’exposició permanent d’aleshores. El discurs museològic, condicionat per la formació de la col·lecció, respon a la voluntat de mostrar l’expressió artística catalana i dels territoris més relacionats culturalment amb Catalunya.

 

Al març del 2002, comencen les obres d’arquitectura i museografia dirigides per Gae Aulenti i Josep Benedito, que han de culminar la rehabilitació de l’edifici i l’adequació de tota la planta primera per acollir l’art barroc i l’art modern, i la part destinada a les futures oficines del museu.

Obres dirigides per Gae Aulenti i Josep Benedito, el març de 2002

El desembre de 2004 finalitzen les obres de condicionament del Palau Nacional. S’hi traslladen i instal·len el Gabinet Numismàtic de Catalunya, la Biblioteca General d’Història de l’Art i les Col·leccions d’Art Modern, fins aleshores al Palau de la Virreina, al convent dels Àngels i al Parc de la Ciutadella, respectivament.  En aquest moment, el fons patrimonial del museu comprèn totes les arts: escultura, pintura, arts de l’objecte, numismàtica i medallística, dibuixos, gravats, cartells i fotografia, i les col·leccions configuren un discurs museològic global de l’art català, des de les primeres manifestacions del romànic fins als anys quaranta del segle XX, o fins als nostres dies pel que fa a la fotografia. A més, el compara amb l’art internacional sempre que les col·leccions ho permeten. Destaca també la presentació del conjunt de 50 plafons de la sala de ball de la residència de sir Philip Sassoon, a Park Lane (Londres), obra de Josep Maria Sert, en una petita sala annexa a la Sala Oval. És aleshores quan les oficines s’instal·len també a l’edifici del Palau Nacional.

Sala Oval, terrassa, Biblioteca i vestíbul del Palau Nacional

El maig de 2010 s’inaugura una nova remodelació de la Sala d’Art Gòtic. En aquell moment vam ser pioners a l’Estat espanyol a utilitzar detectors de presència per al control lumínic.

Remodelació de la Sala d’Art Gòtic

El juny de 2011 s’inaugura la remodelació de la Sala d’Art Romànic.

Remodelació de la Sala d’Art Romànic

El 2013, va tocar-li el torn al vestíbul, per tal de millorar l’acolliment dels visitants, que, alhora, van guanyar un nou espai fins aleshores mai obert al públic: les Terrasses-mirador, que ofereixen una panoràmica de 360º sobre la ciutat de Barcelona i descobreix indrets i detalls arquitectònics del Palau fins aleshores desconeguts.

Apertura del vestíbul i les Terrasses-mirador al públic, el 2013

3298-060

L’última parada en aquest llarg recorregut pel Palau Nacional, carregat d’història, de vicissituds i de vivències, és el setembre de 2014, quan es renoven els espais de la primera planta per acollir la col·lecció d’art modern. S’aprofita per instal·lar-hi mesures d’estalvi energètic: il·luminació LED, un sistema d’il·luminació alternatiu per quan les sales no estan obertes al públic, per poder realitzar-hi les tasques de manteniment, neteja i vigilància amb la llum mínima indispensable, i detectors de presència, entre altres mesures. Alhora, aquestes mesures i un sistema de gestió energètica s’han anat instal·lant a la resta de sales del museu. Algunes xifres d’aquesta darrera renovació: 4.000 m2 d’exposició, 2.000 obres s’han mogut al llarg del procés, entre obres que han canviat de lloc, noves adquisicions, obres que han sortit de les reserves i obres que hi han tornat,  + de 1.350 obres exposades,  260 artistes, 4 àmbits (distribuïts en 31 apartats) i 1 epíleg.

Renovació dels espais de la primera planta per acollir la col•lecció d’art modern, el setembre de 2004

Però no ens aturem aquí i a mitjan any vinent seguirem aquest camí cap a aconseguir la sostenibilitat d’aquest gran edifici que ja forma part de la iconografia de Barcelona i de la nostra història més immediata. Tenim previst remodelar la presentació d’art del Renaixement i barroc i instal·lar aquest seguit de mesures encaminades a l’estalvi energètic i a la cura del medi ambient.

Enllaços recomanats

Història de l’edifici

Història de la col·lecció

Un museu que no has vist mai! La Col·lecció d’Art Modern renovada

Museu més ecològic i més econòmic: noves instal·lacions a art modern

Marta Mérida, Sandra Esteban i
Montse Gumà
Projectes digitals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.