Ecodisseny als museus: pautes i exemples

2.287
Shigeru Ban, actual Premi Pritzker, el 1986 ja ens mostrava el potencial dels materials biodegradables dins els museus fent ús de les estructures tubulars de paper, que tant ha utilitzat posteriorment en les seves singulars arquitectures.

Shigeru Ban, actual Premi Pritzker, el 1986 ja ens mostrava el potencial dels materials biodegradables dins els museus fent ús de les estructures tubulars de paper, que tant ha utilitzat posteriorment en les seves singulars arquitectures.

Dins el ric univers de les exposicions temporals, convivim en un fer i desfer. La majoria de museus i centres culturals del món, i en especial els museus d’art, destinen una o més sales a programar un seguit de mostres cada temporada, cadascuna amb data d’inici i final. Construir per desconstruir, en això es basa l’arquitectura efímera. És per aquest motiu de «caducitat» que es fa necessari pensar en els impactes que pot generar la construcció dels espais que acullen les obres viatgeres, entre ells la sostenibilitat ambiental. Cal evitar el disseny d’exposicions temporals que creen residus permanents. Pensar, doncs, en criteris d’ecodisseny.

Pautes bàsiques per garantir la sostenibilitat als museus

Primer i molt importat: l’aplicació del disseny ecològic no afecta la resta de propietats del producte i, en cap cas, es deixen de banda aspectes econòmics o estètics. No és cert que els materials més sostenibles són els més cars, no és cert que els materials sostenibles tenen aparença «cutre».

Es tracta de no generalitzar i dissenyar amb coneixement de la matèria. Hi ha molt més del que ens pensem darrere un tema tan seriós com la construcció sostenible, l’exemple més conegut: els plafons de cartó, només és un començament, d’altra banda molt eficient, sobretot pel que fa a visibilitat.

Exposició Pitarra, 1864-1866 al TNC, on es reutilitzen cadires d’una escenografia que ajuden a contextualitzar el contingut, el material gràfic consta d’una impressió amb tintes de base aquosa damunt de panells de sandvitx de cartó. (Foto Anna Alcubierre).

Exposició Pitarra, 1864-1866 al TNC, on es reutilitzen cadires d’una escenografia que ajuden a contextualitzar el contingut, el material gràfic consta d’una impressió amb tintes de base aquosa damunt de panells de sandvitx de cartó. (Foto Anna Alcubierre).

Segon i molt útil: pretendre la sostenibilitat 100% en la realització d’exposicions és una tasca difícil; com a consell, no cal negre o blanc, la gamma de grisos ens deixa seguir treballant amb sentit comú, la qüestió és practicar-ho en la mesura possible.

Tercer i de manual: podem contemplar tres aspectes en el procés;

1. Sostenibilitat en l’elecció de materials sense perdre qualitat. Utilització de materials renovables, reciclats o reciclables, biodegradables i autòctons.

Muntatge de l’exposició Sorolla el color del mar a CaixaForum Barcelona, on s’utilitza el sistema de reutilització de murs a partir d’una estructura interna d’acer, amb panells de fusta i posterior acabat amb pintura a l’aigua damunt de paper kraft. (Foto Anna Alcubierre).

Muntatge de l’exposició Sorolla el color del mar a CaixaForum Barcelona, on s’utilitza el sistema de reutilització de murs a partir d’una estructura interna d’acer, amb panells de fusta i posterior acabat amb pintura a l’aigua damunt de paper kraft. (Foto Anna Alcubierre).

En el cas d’exposicions permanents, utilització de materials de llarga durada i amb capacitat d’envelliment.

2. Sostenibilitat en els processos de producció. Evitar diferents tipus de materials utilitzats per facilitar-ne el reciclatge. Minimització del manteniment i dels tractaments superficials en els materials. Selecció dels productes químics més innocus per al medi ambient en els processos d’ignifugat i impressió gràfica.

Muntatge de l’exposició El museu explora. Obres d’art a examen al Museu Nacional d’Art de Catalunya. La senzillesa dels materials naturals, en estat pur, sense tractaments, aporta l’atmosfera de «taller d’art» en relació amb el discurs expositiu. (Foto Anna Alcubierre).

Muntatge de l’exposició El museu explora. Obres d’art a examen al Museu Nacional d’Art de Catalunya. La senzillesa dels materials naturals, en estat pur, sense tractaments, aporta l’atmosfera de «taller d’art» en relació amb el discurs expositiu. (Foto Anna Alcubierre).

Muntatge de l’exposició Imatges secretes, Picasso i l’estampa eròtica japonesa al Museu Picasso de Barcelona, on els murs semitransparents que divideixen els àmbits són, alhora, el suport de la informació gràfica mitjançant impressió directa, damunt de teixit de paper de cel•lulosa tensat, amb bastidor de fusta de pi i de pollancre. (Foto Anna Alcubierre).

Muntatge de l’exposició Imatges secretes, Picasso i l’estampa eròtica japonesa al Museu Picasso de Barcelona, on els murs semitransparents que divideixen els àmbits són, alhora, el suport de la informació gràfica mitjançant impressió directa, damunt de teixit de paper de cel·lulosa tensat, amb bastidor de fusta de pi i de pollancre. (Foto Anna Alcubierre).

3. Sostenibilitat en la despesa energètica i el manteniment. Utilització de material d’il·luminació de llarga durada i baix consum energètic, així com d’equips audiovisuals amb etiqueta ecològica sempre que sigui possible. Minimització del manteniment de la instal·lació.

Així doncs, és fàcil actuar.

Museus, ens podem permetre construir espais efímers que generen residus eterns?
 

Anna Alcubierre
espai_e

Z_ Guest blogger

Els comentaris estan tancats.