Crònica d’una restauració de pintura de gran format

2.738

Hèrcules buscant les Hespèrides d’Aleix Clapés torna a lluir al Palau Güell

Abans de la intervenció

Abans de la intervenció

Després de la intervenció

Després de la intervenció

Ha passat més d’un segle des que Aleix Clapés va assumir la decoració pictòrica del Palau Güell, d’Antoni Gaudí. Va pintar tres versions, de diferents mides, però pràcticament idèntiques, d’Hèrcules buscant les Hespèrides, una de les escenes mitològiques que el poeta Jacint Verdaguer descrivia a L’Atlàntida. De les tres, la més gran, el mural que decorava la paret mitgera del Palau Güell, es va anar degradant i no ha arribat fins a nosaltres, mentre que les altres dues s’han conservat al Museu Nacional.

Hèrcules buscant les Hespèrides, avui desaparegut, a la façana de llevant del Palau Güell, cap a 1892. Foto: F.E. Puig. Biblioteca Nacional

Hèrcules buscant les Hespèrides, avui desaparegut, a la façana de llevant del Palau Güell, cap a 1892. Foto: F.E. Puig. Biblioteca Nacional. Actualment s’hi ha instal·lat una lona amb la reproducció

Aleix Clapés, Autoretrat, cap a 1902

Aleix Clapés, Autoretrat, cap a 1902

Un acord de col·laboració amb la Diputació de Barcelona ha permès restaurar la pintura sobre tela de grans dimensions (420 x 345 cm), fins ara enrotllada en un corró a les reserves del museu, i cedir-la en comodat perquè llueixi al replà-vestíbul de la planta noble del Palau Güell, on s’adapta del tot al marc arquitectònic, com ho fa també la resta de pintures de Clapés que decoren el saló central.

De dreta a esquera: Carme Perella, directora del Palau Güell, Pepe Serra, director del Museu Nacional, Mireia Mestre, Cap de Restauració del museu

De dreta a esquerra: Carme Perella, directora del Palau Güell, Pepe Serra, director del Museu Nacional, Mireia Mestre, Cap de Restauració del museu

La tercera versió és un quadre de petit format (74,5 x 69,9 cm) que probablement va servir de model per a les altres dues composicions i per a la formalització de l’encàrrec per part d’Eusebi Güell. Aquesta pintura s’exposa a les sales de la nova presentació d’art modern, en reivindicació d’un pintor inquiet i agosarat, poc convencional i sense seguidors, que una bona part del públic encara desconeix.

Aleix Clapés, Hèrcules buscant les Hespèrides, cap a 1890

Aleix Clapés, Hèrcules buscant les Hespèrides, cap a 1890

El procés de conservació-restauració

011309-000_081677 011309-000_081681
Anvers i revers, abans de la intervenció. S’aprecien les traces del bastidor desaparegut i antigues intervencions preventives per consolidar el suport
  • Consolidació del suport i neteja de la superfície pictòrica

La intervenció d’aquesta obra ha permès no només restaurar-la, sinó també estudiar de prop la tècnica i el procés creatiu del pintor. Ha estat un repte treballar sobre una tela de grans dimensions: la complexitat de la manipulació i el pes de l’objecte requerien, per exemple,  preveure els circuits per on havia de passar l’obra, coordinar les maniobres i adequar un espai suficient per tal que els professionals que hi havien de treballar poguessin accedir a tota la superfície.

No es conserven ni el bastidor ni el marc d’aquesta pintura a l’oli sobre tela de cànem, d’una sola peça. Però sí que en el revers hi ha empremtes d’un bastiment perimetral amb travessers de reforç inclinats als quatre angles; possiblement un bastigi o llistó de secció rectangular fix sense falques, sobre el qual s’havia tensat el llenç. Unes línies de forats a les franges superior i inferior indiquen que, en algun moment, la pintura es va clavar en un format més reduït. La tela presentava plecs i ondulacions, a més d’alguns talls, estrips i forats, alguns dels quals havien estat reparats preventivament amb pedaços, el 1998. A la superfície de la pintura s’observava una capa de pols enganxada que li donava un aspecte mat, erosions generalitzades, zones de pèrdua puntuals i clivellats. Un craquelat marcat amb ratlles horitzontals indica que potser la tela en algun moment es va enrotllar amb la capa pictòrica cap a dins, al contrari del que es considera ortodox.

La primera fase de la intervenció va consistir en una microaspiració i neteja profunda del revers, el tractament de les deformacions i l’adhesió de bandes de lli a tot el perímetre, afeblit i malmès, per reforçar el suport i permetre el nou clavat i tensió de la tela en un nou bastidor. A les zones estripades, tallades o amb pèrdua de tela, es va fer una sutura, executada amb microcirurgia tèxtil puntualment reforçada amb ponts de fil, per refer minuciosament el lligat del teixit amb una quantitat mínima d’adhesiu natural i reversible.

Microcirurgia dels estrips en el teixit original de cànem

Microcirurgia dels estrips en el teixit original de cànem

Preparació de bandes de lli

Preparació de bandes de lli

  • Anàlisis dels pigments i reintegració cromàtica

Abans d’iniciar la neteja de la capa pictòrica, es va extreure una micromostra per caracteritzar els materials de la superfície, conèixer la seqüència estratigràfica i identificar els estrats. Les anàlisis mostren una capa de preparació de blanc de plom aglutinada amb oli, que ja hem trobat en altres pintures catalanes de grans dimensions de finals del segle XIX i inicis del XX. A sobre, l’emprimació fosca, vermellosa o blava segons la zona, amb una o diverses capes de color al damunt, i vernís superficial. La neteja, que s’ha fet amb un mitjà aquós i innocu, va permetre recuperar la lluentor del vernís. Finalment, es van estucar les zones amb desnivell i es van reintegrar totes les pèrdues de color amb pigments i vernís de retoc.

En el fons blau, destaca la presència del blau de Prússia, un pigment artificial que es va descobrir a Alemanya a principis del segle XVIII. Era molt popular entre els artistes perquè era barat, estable, compatible amb la majoria de pigments i permetia aconseguir un to blau intens. L’anàlisi d’una micromostra extreta de la zona de la flama permet deduir que Clapés va corregir alguna part de la composició tapant, amb el blau del fons, alguns dels contorns de la representació inicial de la flama.

Punt de presa de mostres d'una alteració superficial

Punt de presa de mostres d’una alteració superficial

Neteja de la capa pictòrica

Neteja de la capa pictòrica

  • Tècnica i procés creatiu

En el curs de la neteja es van trobar rastres dels traços de guix blanc d’una quadrícula (amb quadrats de 20 x 20cm), visible al damunt de la capa pictòrica, que Clapés va utilitzar per transferir la composició al mur de la façana del Palau Güell i pintar-hi el fresc a una escala de més de 7 m d’alçada per quasi 7 m d’amplada, segons han deduït sobre plànol, tècnics de la Diputació de Barcelona.

Plànol a 1:150 de la façana de llevant del Palau Güell amb les acotacions dels tècnics de la Diputació

Plànol a 1:150 de la façana de llevant del Palau Güell amb les acotacions dels tècnics de la Diputació

L’obra sembla pintada amb rapidesa, amb regalims de pintura que s’escolen i que el pintor no dissimula, amb poc gruix de pintura a les zones del fons i pinzellades amples i carregades de matèria al cos del gegant i sobretot a la flama de la teia que Hèrcules sosté amb el braç dret. Està pintada sense entretenir-se en els detalls i per ser mirada des de lluny. Fa la sensació de ser esbossada o poc acabada, una característica probablement buscada per l’artista, que admirava al pintor simbolista francès Eugène Carrière que deixava les obres amb un aspecte inacabat, esfumat.

Finalment, a l’hora de triar un bastidor per a la tela un cop restaurada es va optar per un de fusta i alumini, resistent i desmuntable fàcilment, que permetia una tensió homogènia de la tela i que facilitava la instal·lació d’un sistema de protecció del revers.

Fixació de la tela al bastidor

Fixació de la tela al bastidor

Reintegració pictòrica i ajustament del color

Reintegració pictòrica i ajustament del color

De l’altra composició mural que Clapés volia pintar a l’exterior de l’edifici, que representava Hèrcules i Pirene i que estava ubicada al mateix costat, també se’n conserva una versió sobre tela a les reserves del Museu Nacional. Tot i que és més petita (304 x 292 cm), té unes característiques tècniques similars a la pintura restaurada, sembla del mateix moment i va ingressar igualment el 1928 com a donació de M. Lluïsa Güell. Està muntada en un bastidor de fusta i, a primera vista, sembla haver estat tallada per les vores.

Aleix Clapés, Hèrcules i Pirene, cap a 1890

Aleix Clapés, Hèrcules i Pirene, cap a 1890

Enllaços relacionats

Vídeo L’Hèrcules retorna al Palau Güell
L’Hèrcules retorna al Palau
, notícia publicada pel Palau Güell

Article a partir dels textos de Pepe Serra i Mireia Mestre per a Hèrcules buscant les Hespèrides, editat per la Diputació de Barcelona el maig de 2015

Redacció museu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.