Un correu romàntic: retrobada de dos retrats del Renaixement

2.684
Hans Mielich. Retrat d’una dona de 57 anys

Hans Mielich. Retrat d’una dona de 57 anys.

Una de les tasques habituals del conservador-restaurador del museu és anar de correu. És una feina que implica no tan sols acompanyar l’obra que es deixa en préstec per a una exposició temporal, sinó també l’elaboració d’informes d’estat de conservació, intervencions de restauració (si cal), supervisió dels embalatges i de la instal·lació final de l’obra en el seu nou emplaçament temporal. Sovint, també com en la pintura que ens ocupa, s’aprofita l’oportunitat per dur a terme estudis científics de la peça, com ara l’examen radiogràfic o amb reflectografia infraroja que, junt amb la interpretació de les fotografies específiques per a restauració realitzades amb llum ultraviolada, rasant i macrofotografia, ajuden a tenir una visió més completa de l’obra.

Un dels darrers correus que he fet, ha estat acompanyar el Retrat d’una dona de 57 anys, de 1539, de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, fins al castell de Huis Bergh, on es conserva l’anomenat Retrat d’home madur, parella del nostre. Ambdues pintures són olis damunt fusta realitzades per Hans Mielich i de dimensions similars.

Ja que el castell no reunia les condicions climàtiques òptimes, i prèvia consulta als propietaris de l’obra, es va considerar oportú aprofitar l’emmarcament per convertir-lo en una vitrina que la protegís i en garantís l’estabilitat climàtica durant el viatge i l’estada a l’exposició temporal.

Instal·lació del marc-vitrina

Instal·lació del marc-vitrina.

El castell es troba a la població holandesa de Heerenberg, al llindar amb la frontera alemanya. Té els seus orígens al segle XIII i ha passat per nombroses ampliacions i reformes. L’última és posterior a l’any 1939, data en què hi va haver un gran incendi que va afectar tot l’edifici.

Castell de Huis Bergh. Vistes de l’exterior i del pati central

Castell de Huis Bergh. Vistes de l’exterior i del pati central.

Actualment el castell és una fundació amb un fons artístic important que, entre altres iniciatives, organitza exposicions temporals. La darrera es titula Man Seeking Woman! Double Portraits at Bergh Castle que es podrà veure fins al 15 d’octubre d’aquest any i que a la primavera de 2015 es traslladarà a la Fundación Thyssen-Bornemisza de Madrid. El motiu central de l’exposició són els retrats de la parella pintada per Hans Mielich, que després de molts anys de separació es retroben i s’exposen l’un al costat de l’altre, tot mirant-se de reüll, en aquesta exposició gairebé monogràfica i amb un fort contingut simbòlic. No es coneix la identitat dels retratats, però segons sembla podria tractar-se d’un matrimoni benestant de la regió Bavaresa, tal com acostumaven a ser els clients del pintor.

Quan es va obrir la caixa i es van posar els dos retrats, de costat, es va produir un instant d’expectació. Va ser el moment en què els dos retrats es van retrobar, i la restauradora de Huis Berg i jo mateixa vam poder analitzar i comparar el procés pictòric i l’estat de conservació d’ambdues peces.

El moment de la retrobada

El moment de la retrobada.

Es va verificar que el retrat masculí, restaurat amb motiu de l’exposició, estava més ben conservat i havia patit menys vicissituds que el femení. La intensitat dels colors, la pinzellada i les veladures finals es percebien amb més nitidesa. Va ser l’ocasió per comparar també el dibuix subjacent. Als reflectogrames de la figura de la dona, realitzats al nostre museu, s’apreciaven dos tipus de traç en el dibuix, que semblava fet tant amb mina a sec com amb pinzell i en medi líquid pel damunt; mentre que al retrat de l’home, i segons va afirmar la restauradora, només era perceptible el dibuix a pinzell amb un pigment negre. També es va comprovar la diferent naturalesa dels suports: el retrat masculí es va pintar sobre fusta de pi mentre que el suport del retrat femení sembla que sigui, probablement, de roure. Aquesta diferència rellevant està relacionada, tal com queda reflectit a la fitxa tècnica de la col·lecció Thyssen, amb el fet que la fusta original del retrat femení va ser substituïda en una antiga restauració i que es tracta d’una pintura transferida a un nou suport de roure.

El muntatge final a la sala

El muntatge final a la sala.

El viatge fins a Heerenberg no va ser senzill, ja que van ser dos dies amb moltes hores en trànsit entre avió, tren i autobús. Malgrat això, va ser molt satisfactori participar en la retrobada d’aquesta parella pictòrica separada des de fa molts anys. Caldria saber si els retratats opinarien el mateix d’aquest nou retrobament.

Enllaç relacionat

www.huisbergh.nl

Anna Carreras
Conservació Preventiva i Restauració

3 Comentaris

  • gemma
    11 de setembre de 2014 - 6:51 am | Enllaç permanent

    Gracies per aquesta informacio, hem sembla un reencontre que posa el pels de punta, sapiguent aixo m’ alegra que estiguin junts aquests retrats i m’ agradaria veure la axposicio

  • 15 de setembre de 2014 - 6:25 pm | Enllaç permanent

    Confiem que els Thyssen-Bornemisza es facin càrrec que pels enamorats no es bo tant temps de separació i els deixin passar junts una bona temporada, o encara millor la resta dels seus dies.

  • Laura Mendoza Díaz
    24 de setembre de 2014 - 3:52 pm | Enllaç permanent

    Tants anys i tantes vicissituds, una mirada de reüll, tantes coses a parlar en el silenci del castell de Huis Bergh… ja veurem com arribaren a Madrid! potser amb un somriure més ample.

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.