Cap a un nou model de biblioteca de museu

1.058
Jana Soto
Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Foto: Marta Mèrida

Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Foto: Marta Mèrida

Tal com explicàvem a l’article Les biblioteques de museus: les grans desconegudes, aquesta tipologia de biblioteca, històricament, no ha gaudit d’una gran visibilitat fora de les fronteres dels museus on s’inscriuen. És tasca de cada biblioteca i del seu personal portar a terme les accions necessàries per posar en valor el centre, així com donar-ne a conèixer els recursos i serveis al públic.

Els nous temps impliquen noves accions i l’adaptació contínua a un entorn en constant canvi si no volem convertir-nos en una biblioteca invisible a la societat. De vegades, els canvis són més lents del que seria desitjable i també poden ser més o menys encertats. El que és segur és que no hem aconseguit avançar com a societat fent el que s’ha fet sempre, sinó innovant i arriscant-nos. Cal posar al servei dels usuaris els nostres espais, l’experiència i les habilitats com a bibliotecaris i, per això, hem de fer servir tant els espais físics com els digitals per tal de construir la biblioteca que necessiten.

Es presenten aquí algunes idees que poden ser innovadores en el món de les biblioteques de museus i que es poden dur a terme des de cada centre amb un cost relativament baix. Per descomptat que com més recursos econòmics i humans s’hi destinin, millors resultats s’obtindran. Tampoc no oblidem que amb la col·laboració interbibliotecària i amb la unió d’esforços es poden obtenir resultats excel·lents.

Algunes d’aquestes accions ja s’estan fent en altres àmbits bibliotecaris i/o països, però potser no estan molt esteses en biblioteques de museus. Si volem marcar la diferència, potser estaria bé plantejar-nos alguna acció d’aquest tipus o similar, sempre tenint en compte les característiques i els recursos de cada centre.

Tecnologia digital

Avui dia l’ús de la tecnologia és vital per arribar a una gran quantitat de públic. S’ha convertit en part de la nostra vida i no concebem un món sense ella. A les biblioteques som conscients d’això i ja fa molt de temps que formen part del nostre dia a dia (catàleg online, xarxes socials, digitalització de documents, ús del RSS, etc.) Les biblioteques de museus es van convertir en un dels primers serveis dels museus a informatitzar-se, tot fent accessible el seu catàleg bibliogràfic a través d’Internet.

Algunes maneres de fer servir la tecnologia que es proposen en aquest post i que poden facilitar en gran mesura la vida tant dels usuaris com dels bibliotecaris són:

WhatsApp per respondre consultes dels usuaris i també como a llista de difusió. A l’Estat espanyol s’està començat a estendre el WhatsApp sobretot a l’entorn de les biblioteques universitàries. El seu ús a qualsevol biblioteca implica un cost molt baix i, per tant, es pot aplicar fàcilment a l’entorn de les biblioteques de museus. A més, les consultes ara ja es poden atendre des de l’ordinador com si fos un xat online sense haver de fer ús d’un dispositiu mòbil.
Alguns exemples els trobem a las biblioteques de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, a la Universidad de Cádiz, a la Universitat de Girona i a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa.

Xat online: igual que l’ús del WhatsApp, el xat online ens permet respondre consultes dels usuaris des de l’ordinador. Podem trobar alguns software gratuïts que funcionen amb els CMS (Content Management System) més populars, com per exemple els mòduls de Drupal: DrupalChat o My Live Chat, o també es pot obrir un canal de comunicació amb l’eina Hangouts de Google. Pel que fa a les opcions de pagament, n’hi ha de molt bones a un preu assequible, com Zopim, Luckyorange o Live!Zilla que funcionen amb qualsevol CMS.

Elaboració i difusió d’una Newsletter via mailing amb informació d’interès sobre la biblioteca: activitats, recursos, horaris, notícies, etc. Al món empresarial i a moltes tipologies bibliotecàries això no seria cap acció innovadora, però a les biblioteques de museus no sembla que es faci un ús molt intensiu del mailing, sobretot pel que fa a usuari extern.

Realitat augmentada: aquesta tecnologia consisteix a afegir informació virtual a espais físics i depèn d’una connexió a Internet per funcionar. Alguns usos que poden ser útils en biblioteques són:

  • mapes de situació: apuntant amb el dispositiu mòbil sobre una àrea de la sala de consulta es poden visualitzar indicacions sobre les temàtiques dels documents a les prestatgeries
  • enriquir el catàleg d’una exposició del museu o el fullet en paper de la biblioteca, com podem veure al següent vídeo de la Biblioteca Pública de Muskiz

https://www.youtube.com/watch?v=g6bsFgFiGj8

Un dels recursos més estesos per implementar aquesta tecnologia és Layar, que es pot fer servir de forma gratuïta, tot i que podem accedir a millors prestacions amb les opcions de pagament.

Aplicacions mòbils: moltes biblioteques disposen ja d’aplicacions mòbils per facilitar als usuaris l’accés a la informació: activitats, notícies, recursos, horaris, accés al catàleg. Les aplicacions mòbils per a biblioteques han proliferat sobretot en entorns universitaris on han pogut comptar amb el suport d’estudiants d’informàtica per al seu desenvolupament. La seva aplicació en el cas de les biblioteques de museus no resulta fàcil, no obstant això, en els últims anys cada cop és més accessible la formació de bibliotecaris en l’ús d’eines com App Inventor.

Beacons: els beacons són uns sensors que emeten senyals de curt abast (50 metres, aproximadament) amb tecnologia bluetooth. Els continguts es distribueixen als usuaris a través d’una aplicació instal·lada als seus dispositius mòbils. Exemples de possibles usos en biblioteques serien:

  • transmissió de contingut sobre com fer ús de la biblioteca, activitats, canvis d’horari…
  • ajuda en la localització d’un llibre a la sala de consulta o enviament d’informació sobre les exposicions del museu en el cas que la persona estigui a la secció de catàlegs d’exposicions
  • creació de comunitats d’usuaris de la biblioteca, d’aquesta manera la biblioteca pot interactuar-hi més fàcilment, a la vegada que es crea una conversa entre els usuaris al voltant de la institució.

L’any 2014, la Fayetteville Free Library de Nova York va ser una de les pioneres a fer servir aquesta tecnologia, que encara no ha acabat d’arribar a les biblioteques de la mateixa manera com sí ho ha fet a d’altres àmbits com ara els museus. Els continguts poden ser text escrit, imatges que s’arrosseguen o vídeos. Segons la seva experiència aquest tipus de promoció de la biblioteca és molt útil perquè els usuaris poden adaptar el contingut als seus interessos i necessitats específics. En aquest cas treballen amb l’empresa Bluubeam, que disposa d’un portal per a la gestió dels continguts amb una interfície molt amigable.

Alguns avantatges dels beacons són: baix cost, tecnologia poc invasiva, disseny reduït de fàcil instal·lació a qualsevol lloc de la biblioteca, no cal connexió a Internet ja que funciona via bluetooth, i baix consum de bateria dels dispositius mòbils.

Codis QR: aquesta tecnologia ja fa temps que conviu en l’àmbit dels usuaris de mòbils. La podem veure als centres comercials, als envasos de productes del supermercat, als cartells de cinema o de teatre. Moltes biblioteques han fet servir aquests codis com a mètode de transmissió d’informació i/o d’accés a continguts. El seu ús és molt fàcil i econòmic.

Una iniciativa interessant la va portar a terme la Biblioteca del Musac que va proposar, per a la jornada de bookcrossing amb motiu del Dia Internacional del Llibre, col·locar codis QR impresos a diferents espais de la ciutat de Lleó. Aquests codis QR dirigien a l’enllaç d’un llibre sobre art, cultura, museus, etc., amb l’opció de lectura i descàrrega legal, lliure i gratuïta.

A la Biblioteca Joaquim Folch i Torres fem servir aquests codis en el material de difusió que elaborem amb motius diversos, com és el cas dels fullets: El romànic al Museu Nacional d’Art de Catalunya: orígens, museografia, estudi i divulgació (pdf) o l’Homenatge a Joaquim Folch i Torres en el cinquantenari de la seva mort (pdf).

Alguns exemples sobre com fer servir els codis QR a biblioteques els trobareu a Qué son los códigos QR y cómo se pueden utilizar en bibliotecas.

Exposicions virtuals: a través de les exposicions virtuals donem a conèixer el fons, tot aportant un nou valor als documents a través d’un discurs expositiu. Amb plataformes com Omeka, des de la biblioteca es pot implementar un gestor per fer exposicions virtuals de manera relativament fàcil i econòmica. També, fent servir un CMS com Drupal o Joomla és possible crear un espai per a exposicions virtuals. Aquest darrer és el cas de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres que, a través del web en Drupal i amb una plantilla creada amb aquest objectiu, publica de forma periòdica exposicions com aquestes:

Biblioteca del Museu Nacional: el fons en imatges

Cobertes modernistes

Projectes col·laboratius: el crowdsourcing consisteix a demanar l’ajuda de la comunitat per al desenvolupament de projectes. En aquest cas es valora la col·laboració de persones amb coneixements en l’especialitat del projecte concret, tot i que s’invita a tothom a col·laborar.

Un bon exemple en l’àmbit de les biblioteques el trobem en el projecte Transcriu-me!! impulsat per la Biblioteca de Catalunya que, a grans trets, consisteix a fer transcripcions de documents patrimonials digitalitzats que no es poden transcriure mitjançant processos automàtics.

Concursos: organització de concursos com per exemple de fotografia a Instagram, on els participants poden publicar fotos d’ells mateixos als espais de la biblioteca o del museu llegint un llibre. En aquest cas, són moltes les biblioteques que fan aquest tipus d’activitats, no només a Instagram, sinó també a Twitter o Facebook.

Alguns exemples de concursos són el Concurs fotogràfic #espaislecturaBCN a Instagram (vídeo) organitzat per les Biblioteques de Barcelona o el Concurs d’Instagram impulsat per la Biblioteca Pública Tirant lo Blanc de Montgat.

Vídeos originals per explicar diferents aspectes del funcionament de la biblioteca d’una forma amena i entretinguda. Com a exemple, la Biblioteca de la Universitat de Copenhaguen explica als estudiants el seu funcionament a través dels personatges de Lego:

Activitats in situ

Es presenten aquí algunes idees que requereixen la presència del personal o que cal fer-les en horari d’obertura de la biblioteca. En algunes s’utilitza la tecnologia i, per tant, es podrien inscriure també dins l’apartat anterior:

Flashmob: es tracta d’una expressió artística que consisteix en una acció per sorpresa organitzada en un espai públic inusual per aquest tipus d’acció. Són nombroses les biblioteques arreu del món que s’han sumat en algun moment a la moda del flashmob. Per què no fer-ho a les biblioteques de museus algun dia assenyalat? Amb això aconseguirem donar-nos a conèixer, donar una imatge de biblioteca diferent, valorar els nostres usuaris obsequiant-los amb una experiència única i trencar amb el dia a dia de les silencioses i tranquil·les sales de consulta d’una manera original. Aquests són alguns exemples:

Flashmob en la Biblioteca Pública de Valladolid. Junio 2012 (vídeo)

Harry Potter Flashmob at University of San Diego (vídeo)

Roving librarian (bibliotecari itinerant): amb un portàtil a la mà, una tauleta o sense res, simplement apropar-nos allà on siguin els usuaris i preguntar-los: “et puc ajudar?”. Es pot plantejar tant en l’àmbit intern de la institució o sortir fora a les universitats o a les biblioteques de barri. Una altra variant seria muntar una “paradeta” amb un bibliotecari al vestíbul del museu per atendre el públic. Es pot plantejar posar unes hores determinades o dies assenyalats un bibliotecari al vestíbul del museu, amb una selecció de documents per donar a conèixer la biblioteca i el seu fons.

Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Foto: Marta Mèrida

Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Foto: Marta Mèrida

Elaboració de tallers i/o videotutorials sobre eines digitals dirigits a usuaris interns i externs, com per exemple: com fer un blog, com funciona Twitter, Viquipedia, Evernote, gestors de referències bibliogràfiques com Zotero o RefWorks.

Integració del bibliotecari de museu a les escoles per a la formació tant de docents com d’estudiants.

Introducció de la figura del content curator: aportar als usuaris de biblioteques de museus un valor afegit mitjançant la figura del content curator com a intermediari del coneixement. És a dir, un professional que seleccioni continguts de qualitat per als usuaris, que els esculli els considerats com a rellevants i pertinents per a les seves tasques i descarti els que no ho siguin. El professional encarregat d’aquesta tasca ha de ser un especialista en la curació de continguts per a l’especialitat que treballa, i ha de dominar diferents eines tecnològiques per a la selecció i difusió de la informació.

Promocions: regalar algun producte de marxandatge de la biblioteca o del museu als primers 5 usuaris del Dia Internacional del Llibre, per exemple.

Captació de fons

I com que som en temps de crisi estaria bé plantejar-nos algunes opcions per aconseguir alguns recursos extra:

Lloguer d’espais per a esdeveniments: en Julián Marquina ens fa una proposta una mica arriscada en l’article: ¡Me caso en la biblioteca! que algunes biblioteques ja han posat en marxa (la Biblioteca Pública de Nova York o la Biblioteca Pública de Boston).

Lloguer d’espais a la State Library of Victoria (Austràlia)

Lloguer d’espais a la State Library of Victoria (Austràlia)

Organització de campanyes de captació de fons, com per exemple la que van fer per a la nostra biblioteca l’any 2015: + Amics + llibres! Com hem fet per adquirir nous llibres per a la Biblioteca del museu

Copia de foto pantalla vestíbul

Presentacions de llibres d’interès a canvi del donatiu del document que es presenta.

Disseny i venda de marxandatge de la Biblioteca a la botiga del museu.

Des de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres podem aplicar algunes d’aquestes accions innovadores per tal d’anar cap a un nou model de biblioteca de museu. Per això, en primer lloc, ens cal elaborar un pla estratègic propi en el qual es defineixi cap a on va la biblioteca, així com una estratègia de màrqueting i difusió que ens marqui unes línies a seguir i doni una continuïtat a les accions que es porten a terme.

Segur que hi ha moltes més accions innovadores que es poden fer a biblioteques de museus o de qualsevol altre tipus, en sabeu alguna més?

Enllaços recomanats

Transformación digital en la biblioteca universitaria, webcast de Javier Leiva

Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona, blog

Cómo usar las encuestas de Twitter si eres una biblioteca, Julián Marquina

Red de Bibliotecas de Museos (BIMUS)

Jana Soto
Biblioteca

2 Comentaris

  • 29 de gener de 2016 - 7:39 am | Enllaç permanent

    Reflexions molt interessants.
    Aprofitem per felicitar-vos per la campanya Junts fem museu, junts fem biblioteca. Va ser una aposta valenta i des del títol de la campanya una declaració d’intencions. M’imagino l’esforç que deuria suposar engegar-ho, des de fora tot sembla molt fàcil.
    I gràcies, també, per recomanar bitacolammb. Us convido a llegir un petit post titulat “llarga vida a les biblioteques de museu”. http://bitacolammb.blogspot.com.es/2013/11/llarga-vida-les-biblioteques-de-museus.html

    • Jana Soto
      29 de gener de 2016 - 1:24 pm | Enllaç permanent

      Moltes gràcies pel teu comentari Rosa. La campanya +Amics +Llibres va ser un èxit i estem comprant molts llibres prioritaris que fa temps que no podem adquirir.
      Em llegiré el post que recomanes!

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.