Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats. Bohèmia i imaginari popular

Francesc Quílez Amb la seva actitud inconformista, Ramon Casas desvetllava un sentiment d’empatia i complicitat amb un públic que contemplava les seves obres com un mirall que reflectia un sistema de valors compartit. Amb independència de la seva indiscutible condició de pintor canònic, Casas s’ha transformat en una icona popular, un símbol cultural que ha…

Llegir més»
Autor: Francesc Quílez

Com una aquarel·la permet datar una fotografia i la foto posar cara al pintor

París, cap a 1889 Un pintor, que no identifiquem, posa assegut davant l’objectiu d’una càmera d’un fotògraf, la identitat del qual també desconeixem. L’artista compareix en actitud ufana, satisfet de l’obra que acaba de fer i els resultats de la qual mostra, a l’aparador públic. L’entorn ampli, lluminós en què s’emplaça, ens resulta familiar. Sembla…

Llegir més»
Autor: Francesc Quílez

El protagonisme del gat al cartell modern. Un art popular

A finals del segle XIX el cartell publicitari va assolir una notòria popularitat fins esdevenir un dels emblemes principals de la societat moderna. Les grans marques comercials van donar suport al desenvolupament del cartellisme, conscients de les possibilitats que, per a la difusió del missatge publicitari, oferia un recurs visual tan atractiu. El carrer es…

Llegir més»
Autor: Francesc Quílez

Identitats femenines en l’art

Ramon Casas. La mandra. Cap a 1898-1900.

La col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva un gran nombre d’obres en les quals la imatge de la dona assoleix un gran protagonisme, i esdevé un veritable reclam publicitari. Lluny de perpetuar-se l’estereotip icònic més convencional que projecta un clixé cultural fix, que associa la dona amb determinats comportaments maternals o activitats de…

Llegir més»
Autor: Francesc Quílez

L’art publicitari modernista i la bellesa de la màquina al segle XIX

La societat de final del segle XIX no va amagar-ne la fascinació per l’expansió del maquinisme. A partir de la dècada de 1850, a les exposicions universals tenien cabuda la força de la inventiva humana, el desig de sotmetre la natura. Aquesta atracció per la idea de progrés científic i tècnic va tenir un reflex…

Llegir més»
Autor: Francesc Quílez