L’art publicitari modernista i la bellesa de la màquina al segle XIX

3.565

Georges Gaudy. Cycles et Automoviles Legia, 1898.

Georges Gaudy. Cycles et Automoviles Legia, 1898.

Henri Cassiers. Red Star Line, 1898.

Henri Cassiers. Red Star Line, 1898.

Anònim. Tages-Ausflug auf den Hochschneeberg und Zurück, 1899.

Anònim. Tages-Ausflug auf den Hochschneeberg und Zurück, 1899.

La societat de final del segle XIX no va amagar-ne la fascinació per l’expansió del maquinisme. A partir de la dècada de 1850, a les exposicions universals tenien cabuda la força de la inventiva humana, el desig de sotmetre la natura.

Aquesta atracció per la idea de progrés científic i tècnic va tenir un reflex directe en l’art publicitari. Un bon nombre dels cartells de la col·lecció del museu plasmen l’impacte que van tenir els mitjans de locomoció. Fruit d’un gran auge social, a causa de l’extensió del seu ús, tant públic com privat, els fabricants de bicicletes i automòbils, les companyies navilieres i fins i tot les aeronàutiques van utilitzar el cartell per difondre els seus productes.

William Henry Bradley. Victor Bicycles, cap a  1896.

William Henry Bradley. Victor Bicycles, cap a 1896.

Les imatges d’aquests cartells també evidencien la pràctica de l’esport de competició, i són les curses d’automòbils i les regates un costum molt estès entre els burgesos amb alt poder adquisitiu i desitjosos de projectar una imatge d’un cert estatus social.

Ramon Casas. Real Automòvil Club de Catalunya. Copa Tibidabo, 1914.

Ramon Casas. Real Automóvil Club de Cataluña. Copa Tibidabo, 1914.

Joan Llaverias. Real Club de Barcelona, 1902.

Joan Llaverias. Real Club de Barcelona, 1902.

L’aparició d’una nova iconografia popular

Avui, contemplar alguns d’aquests models d’automòbils antiquats, poc confortables, dissenyats sense massa criteri estètic i aparentment insegurs, no ens provoca l’efecte sorpresa que deurien de provocar en el moment de la seva aparició. La mirada irònica o fins i tot la desconfiada amb què els cartellistes de l’època contemplaven aquests ginys mecànics, com si es tractessin de màquines infernals, dóna una idea de la gran repercussió social que va tenir el nou fenomen.

Tanmateix, la sensació de velocitat que ens transmeten les composicions es continua sustentant en un ús convencional del repertori figuratiu. De fet, la principal novetat no rau tant en la forma com en el contingut del missatge. Els autors utilitzen un llenguatge visual molt popular, proper a la sensibilitat d’un públic acostumat a la lectura de les revistes d’il·lustració, en les quals el suport gràfic –vinyetes o acudits– estava socialment molt estès. Així, predomina la tendència a la representació de situacions còmiques, en les quals les conseqüències de la irrupció de l’automòbil s’observen amb ironia i trets caricaturescos. Al cap i a la fi, convé recordar que en els seus orígens el cartell publicitari va ser acollit amb un gran entusiasme per part d’una opinió crítica que va celebrar l’aparició d’un llenguatge artístic popular i proper, de lectura diàfana, la comprensió del qual no demanava un gran bagatge cultural.

Ramon Casas. Ciclista. La tornada (La vuelta), cap a 1890.

Ramon Casas. Ciclista. La tornada, cap a 1890.

Georges Gaudy. Automobile Club Belgique. Course Bruxelles - Spa, 1898.

Georges Gaudy. Automobile Club Belgique. Course Bruxelles – Spa, 1898.

Anys més tard, la irrupció del futurisme, acompanyat per un ideari que proclamava l’adveniment de la nova civilització tecnològica, va comportar una ruptura amb el paradigma visual precedent. Moguts pel desig d’emular la lògica interna del maquinisme, la perfecció del qual s’havia aconseguir gràcies a l’eficàcia del sistema de fabricació de les cadenes de muntatge, els futuristes van rebutjar el llenguatge artístic anterior, perquè preservava el sistema tradicional de representació i mantenia l’aura fetitxista de l’obra d’art.

La influència del fenomen en l’art català modernista

L’art gràfic català, tal com exemplifiquen els treballs d’Alexandre de Riquer o Ramon Casas, lluny de mostrar una actitud refractària a l’aparició de l’automòbil o la bicicleta, també va contribuir a la difusió d’aquesta iconografia. Més concretament, devem a Casas dues de les pintures més emblemàtiques de l’època, que han esdevingut dues de les icones més populars de la Barcelona modernista. Concebudes com un mer divertimento i associades a la decoració de la taberna Els Quatre Gats, tant Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem com Automòbil, constitueixen dues mostres de la subversió de la jerarquia dels gèneres, pel fet de poder reconèixer l’existència d’un corrent d’intercanvis i préstecs figuratius entre la pintura i el cartell. Poques obres sintetitzen tan bé els beneficis que per a la pràctica pictòrica catalana va reportar l’aparició del cartell modern.

Ramon Casas. Ramon Casas y Pere Romeu en un tàndem, 1897.

Ramon Casas. Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, 1897.

Ramon Casas. Ramon Casas y Pere Romeu en un automòbil, 1901.

Ramon Casas. Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil, 1901.

Francesc Quílez
Gabinet de Dibuixos i Gravats

2 Comentaris

  • 31 de maig de 2014 - 7:51 am | Enllaç permanent

    Francesc, després de les exposicions que s’han fet els darrers anys sobre cartelisme, per quan una que mostri això que tu has explicat breument cap al final d’aquest post?
    Teniu les peces per fer-ho i estàs tu. Ben fàcil, no?

    • Francesc Quílez
      5 de juny de 2014 - 10:44 am | Enllaç permanent

      Santos, em sembla una idea excel.lent. En qualsevol cas, t’avanço, com a gran primicia, que la nova presentació de les col.leccions dels segles XIX i XX, en la qual es treballa, actualment, inclourà un àmbit destinat a recollir la incidència d’aquest fenomen i la seva expressió en l’art publicitari de l’època. En ell es podran veure moltes de les obres, a les quals jo faig referència en el meu text.

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.