Acció digital als museus de la Xina: Palace Museum de Beijing i altres

518
Conxa Rodà

Qui m’havia de dir que tornaria al cap d’un any a la Xina. Aquest cop convidada pel Palace Museum de la Ciutat Prohibida de Beijing, per participar al CTIFòrum (Culture + Tech International Forum). Una trobada a l’entorn de museus i digital on s’han presentat experiències dels museus xinesos i de la resta del món.

Com a l’ocasió anterior a Shangai, he pogut veure de primera mà com d’avançats estan en la implementació de la tecnologia digital al servei de la interpretació i dels usuaris. Establir connexions, acostar al públic el valor –immens- del propi patrimoni històric i artístic de segles i de mil·lennis és una clara prioritat.

Palace Museum, Ciutat prohibida de Beijing.

Fotos: Conxa Rodà

Palace Museum

Una gran satisfacció sentir el director del Palace Museum, Shan Jixiang, amb més de 16 milions de visitants l’any, -una mitjana de 40.000 visitants diaris!- dir que un ampli ús de la tecnologia digital els permet preservar, presentar i promoure el patrimoni així com optimitzar els serveis al visitant i construir una xarxa d’informació al seu servei.

Shan Jixiang, director del Palace Museum explicant-ne la dimensió digital

Els congressistes vam tenir el luxe de poder visitar al vespre a porta tancada el Digital Hall, amb dispositius de realitat virtual, i sobretot un vídeo wall interactiu on es projecten peces de la col·lecció, que l’usuari pot manipular en pantalla tàctil en reproducció 3D i baixar-les al mòbil.

Un treball, em comentava la conservadora responsable, fruit d’11 anys de documentació i digitalització 3D, posat ara a disposició dels visitants.  Un projecte similar a la famosa Collection Wall – Gallery One del Museu d’Art de Cleveland, però molt menys conegut entre nosaltres. De moment, ofereixen una selecció de 200 objectes d’una col·lecció que supera els 1’8 milions de peces.

Feng Nai’en, sotsdirector del Palace Museum presentant el Digital Hall

Els usuaris poden interactuar i girar els objectes en 3D

Amb converses amb el sotsdirector del museu, Feng Nai’en  i la cap de digital Media  Ying Zhuang, vaig poder saber que a l’àrea de digital hi treballen vora 70 persones. La seva prioritat ara és concentrar-se en les dades de la col·lecció i en el contingut ofert al públic.

http://en.dpm.org.cn/collections/

Dins dels procés de millores al visitant afavorit per la tecnologia, el Palace Museum ha instaurat l’accés només amb compra anticipada d’entrades online. D’aquesta manera han eliminat pràcticament les cues d’accés que arribaven a les 3 i 4 hores. Sens dubte un millor servei als visitants. Per als visitants estrangers, però, més complicat ja que la web és només en xinès i cal disposar d’algun un sistema de pagament xinès i per tant cal intermediació per poder gestionar la compra online.

Valgui a dir que l’audioguia del Palace Museum és accessible en 40 idiomes! Qui la vulgui fer sencera dura de 4 a 5 hores. El límit diari d’accés al recinte s’ha establert en 80.000n visitants diaris, per evitar pics com el que es va produir fa temps durant la festa nacional on es van sobrepassar els 120.000.

En la voluntat d’apertura al món, el Palace Museum ha entrat dins el Google Art project, amb un centenar de les seves masterpieces –obres mestres. I han aconseguit establir un partenariat tecnològic de primer ordre amb Tencent, la principal empresa proveïdora de serveis Internet al mercat xinès i impulsora, entre d’altres, de WeChat, la xarxa social d’ús absolutament massiu i tot terreny que proveeix en una sola app serveis similars als oferts per Facebook, WhatsApp, ecommerce, taxis, pagament pel mòbil i molt més, tot integrat.

Acció digital: ponències i casos pràctics

Les presentacions s’emmarcaven al voltant de 3 eixos / fòrums:

  • nova idea: “Future Museums Powered by Digital Technology”: com haurien d’utilitzar els museus els oportunitats ofertes per la innovació digital? quin impacte tindrà la tecnologia digital en els museus del futur? quin canvi de mentalitat hauran d’experimentar els museus en el futur?
  • nou camí: “Rebirth of Traditional Culture in the Digital Era”: com pot continuar al cultura tradicional en l’era digital?
  • nova fusió: “Tech + Cutlure in Daily Life”: quins canvis motivarà en la tradició humana la imbricació científico-tecnològica a la vida diària? com tindrà lloc la fusió trans-fronterera i com operarà?

La meva intervenció s’emmarcava dins el fòrum 1 i jo parlava després dels museus del Louvre, Shanghai i Hermitage. Poca broma. Amb els macro projectes i macro pressupostos d’aquest macro-museus, confesso que em produïa un cert neguit. Sort, però, que del que m’havien demanat parlar –el procés de transformació digital i estratègia digital- no s’havia tractat fins al moment. Vaig tenir la impressió que allà la tecnologia i els recursos van molt per davant, però potser no sempre aquest procés va acompanyat d’una reflexió més estratègica i per sort els va interessar.

Marielza Oliveira, directora de l’Oficina UNESCO de Beijing, va parlar de dos projectes:

  • la World Digital Libray, desenvolupat entre la UNESCO i la Biblioteca del Congrés de Washington, que ofereix més de 17.000 registres de biblioteques i arxius de més de 190 països i ofereix interactius i línies del temps per explorar el fons
  • la plataforma digital de la UNESCO sobre la Ruta de la Seda, un bon repositori de continguts i banc de coneixement (tot i que demana urgentment una millora del disseny gràfic)

No podem estar més d’acord amb la seva cloenda: “El desenvolupament no pot ser sostenible sense un fort component cultural”.

Muriel Mussard, responsable de Mediació Digital del Louvre, va explicar el sistema de dispositius digitals multimèdia a les sales de la col·lecció. Actualment n’hi ha prop de 80 a les sales de la col·lecció permanent. Sobre les cartel·les digitals interactives hem convidat la Muriel a ser autora convidada i esperem publicar-ho aviat al blog.

Zhang Xiaopeng, del Nanjing Museum, va explicar els principis bàsics del que estan treballant per arribar a ser un museu smart per tal de promoure una major interconnexió amb el món, potenciar el creixement i la innovació així com formar nous estudiants i utilitzar les tecnologies per recaptar informació dels públics, treballar-la i oferir uns serveis intel·ligents.

Gràfics de la presentació del “Digital Museum of Nanjing Museum” per Zhang Xiapoeng

_

Kseniya Pushnitskaya, del State Hermitage Museum, va explicar les seves noves plataformes de realitat virtual amb finalitat educativa i d’entreteniment. A me´s de models en 3D , treballats en alta precisió, usant arxius tridimensionals fets amb escàners làser, han produït un audiovisual en 360º: “Hermitage. A Virtual Travel Through Time and Space” .

Kseniya Pushnitskaya presentant projectes de realitat virtual de l’Hermitage

Liu Jian, del museu de Shangai, a qui havia tingut ocasió de conèixer en el viatge anterior, va mostrar els magnífics dashboards que visualitzen les dades del museu en temps real, tant de la col·lecció, com de l’afluència de visitants com de consums energètics. Va emfasitzar com a través del digital obtenim múltiples anàlisis dels objectes.

Shangai Museum: connexions dins la col·lecció online

Dashboards

Tarashima Satoshi, del Museu Nacional de Tòquio, va anunciar que han alliberat en Creative Commons, amb llicència de reconeixement internacional CC-BY-4.0 vora 20.000 registres de la seva base de dades de col·lecció online. Així mateix són presents a Google Arts project amb 111 obres mestres.

I em va agradar especialment aquesta frase de Zizi Papacharissi, de la Universitat d’Illinois, “les tecnologies ens posen en xarxa però són les nostres històries el que ens connecta”. L’storytelling, la oralitat digital i el coneixement compartit són el que humanitza l’allau d’informació circulant avui.

Patrimoni mundial xinès

De les dues  ocasions en què he visitat el país i de les trobades allà amb professionals, he pogut constatar que si bé hi ha hagut un boom probablement excessiu de milers de nous museus en relatiu poc temps, no és cert que es tracti de projectes megalòmans sense contingut: tenen unes col·leccions fabulosos i hi dediquen molt d’esforç i recursos a fer-les accessibles al públic, que és al capdavall la missió cabdal dels museus.

I a tot arreu, però a la Xina extremadament accentuat, el poder omnipresent del mòbil. Allà més que enlloc Mobile first és la clau de l’estratègia digital. Amb una especificitat: la ubiqüitat dels codis QR.

Plafons amb codis QR a les grutes Yungang

Temple penjant (Datong)

Museu Nacional de Xina (Beijing)

Acabo amb imatges d’alguns dels espais visitats que són Patrimoni Mundial de la UNESCO, dels quals la Xina en té 52. No ens ho acabarem ni en deu visites més!

Budes esculpits a les roques fa 1.500 anys, Yungang, Datong. Foto: Conxa Rodà

Gran Muralla

Gran Muralla, Mutianyu, una de les seccions millor conservades. Foto: Conxa Rodà

 

Una visitant contemplant els guerrers de Xi’an exposats al Museu Nacional de Xina

Temple penjant, Mont Heng, Datong. Data de 1.500 anys

Temple que integra tres grans corrents: budisme, taoisme i confucionisme

 

Paret dels 9 Dracs, de 45 mts.de llargada, dinastia Ming, Datong

Pati interior, Pingyao

El meu agraïment al Palace Museum per la invitació i per haver pogut formar part d’un fòrum internacional, compartir experiències del que fem al Museu Nacional d’Art de Catalunya i aprendre junts vies innovadores per connectar millor col·leccions i públics.

Enllaços relacionats

Museums in China, scoop.it, Yu Zhang

Digital as a Transformation Driver in Museums, powerpoint, Conxa Rodà

Parlant de museus a la Xina/1  i  2, blog Museu Nacional, 2016

Why China Is the World’s Innovation Role Model,  MTSloan Management Review, 2017

Museum Education: China’s Next Big Build-Out?, Alliance Labs, 2017

Conxa Rodà
Estratègia i Transformació Digital

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.