5 anys de Postgrau de Gestió de Museus

4.418
Conxa Rodà

Últim dia de pràctiques d’una de les nostres fantàstiques becàries

Últim dia de pràctiques d’una de les nostres fantàstiques becàries

Quan al 2009, aleshores al Museu Picasso, vaig rebre la proposta de pensar el programa acadèmic per un nou Postgrau de Museus, el primer que vaig fer, com en començar qualsevol projecte, va ser efectuar una prospectiva de l’oferta existent.

Buscant la singularitat

Hi ha diversos màsters i postgraus de museus i de patrimoni i de diverses universitats del país. Analitzats els continguts, vaig veure que hi havia una escletxa per on trobar la diferenciació. Em refereixo a l’aplicabilitat pràctica. La majoria dels existents adoptaven un punt de vista teòric i acadèmic. Valorant-ho amb el director del museu, Pepe Serra, vèiem que dissenyar un programa curricular enfocat a la pràctica podia ser no solament un tret diferencial sinó una veritable oferta de valor. I així va néixer el postgrau del qual ara hem tancat la cinquena edició.

Lligat amb l’enfocament a la pràctica, vam prendre la decisió que els integrants de la major part del professorat fossin professionals de museus. Òptimament amb experiència docent. I provinents de diversos àmbits de treball, per aportar una visió integral del quefer museístic. Així pel postgrau passen directors i directores, educadors, conservadors, restauradors, comunicadors, comissaris d’exposicions, dissenyadors, gerents, responsables de seguretat, d’administració, de programes públics o de biblioteques de museus. A més dels museus de Catalunya, comptem amb docència de professionals del Museo del Prado, Thyssen de Madrid i Guggenheim de Bilbao. D’àmbit internacional han impartit classes presencials o en videoconferència professionals del MoMA de Nova York, Smithsonian de Washington, National Gallery de Londres o Muséum de Toulouse, entre d’altres.

Les xarxes socials han format part integral d’aquest postgrau des de l’inici. Especialment actius són el blog, enterament escrit i gestionat pels alumnes, i el perfil a Twitter, @dgesm.

Una altra especificitat és que ha estat el primer postgrau de ser enterament codirigit i coproduït entre un museu i una universitat, en aquest cas, la UPF (Universitat Pompeu Fabra). El programa, un cop aprovat pel Consell d’Estudis de l’IDEC (Institut d’Educació Contínua de la UPF) va iniciar-se el curs 2010-2011.

Visites a museus

Les visites a museus i centres patrimonials formen part del programa acadèmic. No es tracta tant de fer una visita a les col·leccions, cosa que els participants tenen sempre al seu abast per fer pel seu compte, sinó de propiciar una trobada-conversa amb professionals del centre.

Grup d’aquest curs amb la gerent de la Fundació Miró, Dolors Ricart

Grup d’aquest curs amb la gerent de la Fundació Miró, Dolors Ricart

Visitant Museu del Cau Ferrat a Sitges, amb la directora Vinyet Panyella

Visitant Museu del Cau Ferrat a Sitges, amb la directora Vinyet Panyella

En uns museus atén el grup el director o directora (Museu Nacional, MuHBA, Museu Blau, Sitges), a d’altres un conservador (Fundació Miró) o restauradors (Museu Nacional, MACBA), la gerent (F. Miró), programes públics (Museu Picasso), etc. En aquestes sessions s’ofereix una visió des de dins pel que fa a la gestió del museu i la seva activitat. En funció del calendari d’exposicions també es programen visites amb els comissaris.

Projectes de fi de postgrau

La realització del projecte final acapara molt del temps i els esforços dels participants. És, a la vegada, del que aporta més satisfacció un cop realitzat i presentat a classe. No és només el producte final l’important, ho haurà estat gairebé tant el propi procés de desenvolupament: des de l’encaix dels diferents membres del grup a les discussions constructives i les decisions preses al llarg del camí (ampliar, reduir, deixar anar un camí paral·lel, reorientar, etc).

La majoria de projectes han anat a posar el dit amb encert allà on els museus tenien una mancança o presentaven una oportunitat. Des de plans estratègics a propostes de reobertura de centres o projectes participatius,els projectes cobreixen una varietat de temes on poder aplicar l’après al llarg del curs i de la pròpia reflexió i experiència. La majoria del projectes podrien ser duts a terme si el context econòmic fos un altre. Algun fins i tot ha vist la llum, com el cas d’ Enfilant el museu comunitari, que va ser presentat en públic l’abril de 2014.

Pràctiques

La possibilitat de fer pràctiques als museus col·laboradors ha anat convertint-se en un dels atractius. Res com viure des de dins el que s’explica a classe. Des de la coordinació acadèmica del postgrau es fa de pont entre els centres disposats a acollir becaris, s’identifiquen els departaments o tasques on s’adscriuen i es fa una distribució de currículums en funció dels perfils dels alumnes i les seves preferències de museus o departaments. Les pràctiques es formalitzen a través d’un conveni signat entre el museu receptor i l’IDEC-UPF. De mitjana “col·loquem” al voltant d’un 90% dels alumnes que sol·liciten fer pràctiques.

Ben enfocades, les pràctiques suposen un benefici per a ambdues parts. Per als alumnes és una magnífica oportunitat de viure un museu des de dins, d’aprendre’n funcionament, processos, dificultats, resultats. Per als museus, després d’una inversió inicial de temps i dedicació, suposa un suport addicional per la feina i una injecció fresca de mirada externa, sovint jove.

Amb els becaris del postgrau, voluntaris del MuseumNext Barcelona 2012

Amb els becaris del postgrau, voluntaris del MuseumNext Barcelona 2012

La meva experiència directa amb els diferents becaris i becàries que hem tingut, primer al Museu Picasso i ara al Museu Nacional, ha estat extraordinàriament positiva. Tant des d’un punt de vista de rendiment professional (han fet molta feina!) com de relació personal. Llanço des d’aquí una llança a favor dels bons becaris –la majoria– i unes recomanacions als museus receptors:

  • integreu-los com un membre més de l’equip
  • convideu-los que participin a les reunions de projectes
  • encomaneu-los feina interessant per fer (o si toca fer feina rutinària, que no sigui en exclusiva)
  • no oblideu que és una experiència formativa

Els becaris aporten sang nova, entusiasme, iniciativa i ganes, qualitats que, de vegades, no tothom dins la casa té…

Després del postgrau

És cert que el panorama laboral actual no és el millor. Als museus públics les possibilitats de fer noves contractacions han estat gairebé nul·les els darrers tres anys. Però també és cert que la preparació assolida al postgrau ha facilitat en alguns casos, no de manera immediata sinó al cap d’un cert temps, trobar una feina relacionada.

És un motiu d’alegria quan algun/a exalumne/a  ens diu que a la seva nova feina com a ajudant d’exposicions o com a community manager, per exemple, els ha estat molt útil l’après al curs. O a d’altres els hem pogut ajudar a aconseguir una beca a museus de l’estranger. No són la majoria, és clar, ni és el nostre objectiu primer, tal com avisem a les sessions informatives prèvies. Però a cada promoció, a més de l’adquisició de coneixements i presa de contacte directe amb els professionals en actiu, a alguns els ajuda a aconseguir feina o a millorar com treballen, i això ens omple de satisfacció. Així mateix, la relació establerta entre els companys perdura i de vegades ha portat a embrancar-se en una aventura laboral conjunta.

Diuen els alumnes…

Copio com a  mostra algunes de les reflexions dels participants. Com veureu, aprenem junts perquè ells hi fan molt bones aportacions:

“Avui al museu li toca replantejar-se si vol ser algú diferent. No és fàcil canviar de costums (i menys encara quan aquests s’adquireixen dels pares, dels avis…), però avui toca fer bugada. És irremeiable. La disjuntiva entre essència i renovació grinyola de mala manera però és l’única manera que ha trobat el museu d’aguantar l’equilibri amb un sol peu.”

“El museu ‘serà’ i tindrà rellevància al món que vindrà en la mesura no que contingui obres de valor, sinó que sigui capaç de posar-les en valor dins el món contemporani i això s’aconseguirà superant els murs del museu i projectant el museu cap a fora, cap al món, cap a la xarxa. […]  els discursos més trencadors i valuosos provindran de la perifèria.”

“Els museus han d’aconseguir millorar el seu missatge, aprendre a explicar-se millor. Ara falta diàleg. Molt diàleg. Els museus han d’escoltar els seus públics.”

“El gran reto para los museos y museógrafos del futuro será conseguir que tanto el espacio como el diseño interior sean más inclusivos convirtiendo el museo en un lugar agradable, accesible, utilizable y confortable. De esta manera, el beneficio [de la accesibilidad] recaerá sobre todos ya que es perceptible por todos.”

“Una de les raons per les quals em vaig matricular al Postgrau de Gestió Museística va ser poder fer pràctiques a un museu, per conèixer de primera mà com s’hi treballa i per allò de ‘la teoria és una cosa i la pràctica una altra’.”

Una dada rellevant: el 89% dels alumnes recomanarien al postgrau. Hem de seguir millorant, segur, però aquesta dada denota que anem en bona direcció.

Millores fetes i previstes

En essència l’estructura i funcionament del postgrau segueix sent la d’origen. Però a cada curs hem anat afinant continguts i professorat. I hi hem introduït algunes novetats. Algunes són de format: tallers, webinars, taules rodones. Altres són de temes, que fa cinc anys no eren tan rellevants o coneguts: analítica web, responsabilitat social, storytelling, estratègia de continguts, per esmentar-ne alguns.

Seguirem tenint ben presents els comentaris dels participants, professors i alumnes, ja sigui en conversa informal o a les avaluacions. Sabem que hem d’intensificar la inclusió de museus petits –i de fora de Barcelona– al programa. Si bé l’anàlisi i model del que fan els grans museus del món obre visió i dóna referències valuoses, el cert és que dins el panorama museístic català predominen els museus de dimensions reduïdes, amb unes dotacions escasses de personal i amb unes necessitats de gestió molt específiques i punyents que cal conèixer bé.

Des de l’IDEC estan també revisant i replantejant de manera estratègica el model de docència per avançar més en l’adequació dels programes i projectes de fi de postgrau a les necessitats i interessos específics de cada participant. El canvi, liderat pel rector Jaume Casals, accentuarà l’aprenentatge experiencial, la interdisciplinarietat, la personalització, la innovació i l’establiment de més sinèrgies entre els propis màsters i postgraus com a línies de futur proper.

19385347398_b7eba927d6_b 19547141736_20357348f3_b
Promoció 2014-2015 a l’acte de graduació recollint diploma de mans del rector Jaume Casals de la directora de l’IDEC, Carme Martinell. Al fons, Pepe Serra, director del Museu Nacional i codirector del postgrau, felicitant els graduats.

Com diu Pepe Serra, director del Museu Nacional i del postgrau, “el museu s’ha de reinventar contínuament. Cal audàcia i visió crítica, arriscar molt i generar espectadors i usuaris crítics”. Això últim és el que al postgrau intentem.

Al Museu Nacional considerem un honor dirigir aquest postgrau conjuntament amb l’IDEC-UPF i volem agrair la dedicació del professorat i la participació activa i intensa dels alumnes. Nosaltres hi posem al seu servei el nostre coneixement, experiència i esforç. Però us puc assegurar que també rebem molt en forma de visió fresca i crítica, de motivació i de conèixer cada curs grans persones i grans professionals.

La inscripció per al proper  curs ja és oberta!

De quines necessitats formatives us sembla que anem més mancats als museus? Quins temes o habilitats voldríeu veure més tractats?

Enllaços relacionats

Blog del postgrau
El Postgrau de Gestió Museística a examen: valoracions i millores, 2011
La meva experiència a Califòrnia després del Postgrau de Gestió Museística, 2012
Formar part del MNAC_museu, 2012

Conxa Rodà
Estratègia i Transformació Digital

15 Comentaris

  • Jordi
    23 de juliol de 2015 - 9:02 pm | Enllaç permanent

    Pinta bé aquest postgrau. M’agrada especialment l’enfocament pràctic i com ho expliqeu.
    També es nota un respecte pels becaris. gràcies!
    El que jo trobo a faltar als museus és més saber transmetre context i “seduir” amb la museografia, vull dir,. no tant ensenyar el que saben sinó ajudar a descobrir per un mateix.

  • 24 de juliol de 2015 - 10:11 am | Enllaç permanent

    Ha estat un luxe i un plaer aportar els meus modestos coneixements sobre el patrimoni fotogràfic en aquest postgrau, que esperem que mantingui una llarga vida al servei dels futurs professionals.

  • Puig Ventura Alvarez
    26 de juliol de 2015 - 6:56 pm | Enllaç permanent

    La meva experiència va ser molt positva, amb un programa molt complet, visitant i coneixent les entranyes dels museus i amb professionals de primera. Vaig tenir la sort de poder assitir al Museum Next com a voluntària i fer les pràctiques al Departament de Comunicació del Museu Nacional d’Art de Catalunya i des del primer dia em vaig sentir com una més de l’equip, aplicant el que havíem vist a les classes i, sobretot, aprenent molt dels companys i caps de departament.

  • 28 de juliol de 2015 - 10:52 am | Enllaç permanent

    Un plaer participar en aquest projecte!

  • Marina Pons
    2 d'agost de 2015 - 3:34 pm | Enllaç permanent

    La meva experiència va ser molt bona, acadèmicament, professionalment i també personalment.
    Vaig treure gran profit de les sessions i les visites als diferents Museus, però també de l’intercanvi constant d’idees entre el professors/ponents i els companys.
    Per mi van ser molt important les pràctiques que vaig fer al departament de comunicació MNAC que van acabar de consolidar els meus objectius laborals a curt i mig termini. I com comentar la Puig et fan sentir part de l’equip des del primer moment.
    I per últim, hi vaig fer molt bons amics i això també és important.

  • Albert Sierra
    3 d'agost de 2015 - 9:24 am | Enllaç permanent

    La veritat és que ha estat un privilegi participar en aquest postgrau. Pel contacte amb els alumnes, que ha estat sempre enriquidor, per la relació amb altres professors del màster i pel nivell de les participacions internacionals que el postgrau ha aportat. Un plaer sempre!

  • 3 d'agost de 2015 - 1:12 pm | Enllaç permanent

    Moltes gràcies a tots, professors i alumnes, pels bons comentaris!
    El privilegi és nostre de formar part d’aquesta comunitat docent tan implicada i de compartir experiències i anar aprenent cada dia junts.

  • Paola Rosso Ponce
    20 d'agost de 2015 - 5:39 pm | Enllaç permanent

    Realmente ha sido un placer para mí participar en este postgrado, una experiencia muy enriquecedora que nos permitió a los profesores generar espacios realmente teórico-prácticos con los alumnos, habilitando discusiones ricas por su contenido y su actualidad. Así como también con otros profesores. Muchas gracias por invitarme a ser parte!!

  • 26 d'agost de 2015 - 9:30 am | Enllaç permanent

    Com a membre d’Enfilant el museu comunitari, agraïm la menció! Del nostre any de postgrau, valoro especialment haver tingut la possibilitat de compartir coneixements, debats i reflexions amb grans professionals, que vaig conèixer tant entre el professorat com l’alumnat. Allà vaig trobar les persones que formem Enfilant i vam idear plegades aquest projecte, que hem tingut la satisfacció de dur a la pràctica.

    Altres treballs finals de postgrau es queden només en paper, tot i ser igualment innovadors i viables i aportar quelcom necessari i transformador al panorama museístic actual. Animo als museus a obrir les portes a les noves idees i professionals, assumir riscos i aportar recursos per reinventar la manera de fer funcionar la institució, més moderna y compromesa amb la societat.

  • MªVictoria Cobarro Vanrell
    30 de setembre de 2015 - 8:20 pm | Enllaç permanent

    El Posgrado de Gestión Museística me ha gustado mucho. Me ha aportado una visión general del “estado de la cuestión” respecto al mundo de los museos y fundaciones.Muy interesante aprender cómo funcionan los equipos humanos que posibilitan su funcionamiento y dedican tanto tiempo y esfuerzo a ellos. Gracias a la cantidad de profesionales que intervinieron en el programa docente, pude hacerme una idea de lo complejo y amplio que resulta su proyección hacia la sociedad y al público que los visita.
    Me hubiera encantado un mayor detenimiento en los aspectos más estrictamente museográficos.
    Gracias a todo el equipo y a la gente que aportó sus ideas!

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Història d’una experiència a la Tate després del Postgrau de Museus

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Los 5 artículos más leídos durante el segundo año del blog

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Els 5 articles més llegits durant el segon any del blog

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Estratègia digital: nou curs online a quatre mans entre el museu i la universitat

  • Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Digital strategy: new online course between the museum and the university

  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    CAPTCHA * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.